Amadeu Gallart presenta el llibre La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra. La figura d’Enric Canturri (1931-1939). L’obra, que incideix en l’etapa republicana dels anys 30 del segle passat, es donarà a conèixer aquest divendres 3 de gener, a 2/4 de 8 de la tarda, a la Biblioteca Sant Agustí.
La presentació consistirà en una tertúlia, moderada per l’escriptor Joan Obiols, en la qual a banda de l’autor també hi intervindran Sol Gasch i Miquel Puertas. Al final de l’acte hi haurà un col·loqui obert a la participació del públic.
Tal com indica el títol, el llibre explica com es va viure a la Seu i al Pirineu la proclamació i formació de la II República espanyola i, de manera més concreta, el paper que hi va tenir a escala local Enric Canturri, que fou alcalde de la Seu entre 1931 i 1933 i diputat al Parlament entre 1932 i 1934. El llibre, explica Gallart, “comença pel gran esclat republicà, segueix amb la proclamació com a alcalde d’un republicà d’esquerres, els fets d’Octubre de 1934, la guerra i el gran desballestament que va suposar”. I aprofundeix en les conseqüències que això va tenir en qüestions com ara l’ensenyament, el paper de les dones o bé les pràctiques religioses.
També s’analitza els canvis en aquella època a Andorra, marcats pels successos de 1933, i el seu vincle amb el que passava llavors a la Seu i a Catalunya. Finalment, l’obra esmenta “els assassinats de ciutadans indefensos” que hi va haver entre juliol i octubre de 1936, a l’inici de la guerra, i es pregunta “què s’hagués pogut fer per salvar-los i com va passar tot això?”.
Amadeu Gallart i Sort és economista i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a gestor administratiu i com a col·laborador del negoci familiar de vins i licors. Entre 1979 i 1983 va ser el primer alcalde de la Seu d’Urgell en l’actual etapa democràtica. Actualment dedica bona part del temps a llegir i escriure sobre la història del Pirineu.
Canturri
Enric Canturri Ramonet, nascut el 1897, va ser un dels creadors, l’any 1930, del Centre Republicà de la Seu d’Urgell. A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, la candidatura d’ERC que encapçalava va ser la guanyadora i al cap de dos dies va proclamar des del balcó de l’ajuntament la República Catalana, tot seguint l’exemple de Francesc Macià. Més endavant, el 6 d’octubre de 1934, Canturri també va seguir els designis de Lluís Companys i va proclamar, des de la Seu, l’Estat Català dins de la República Federal d’Espanya. Quan el moviment va fracassar, es va exiliar a Andorra i després a França i Bèlgica, fins que va tornar en vèncer el Front d’Esquerres a les eleccions del febrer de 1936. Llavors va ser nomenat delegat de la Generalitat.
Arran de l’alçament militar del 18 de juliol i de la resposta que hi va haver des de Catalunya, Enric Canturri va treballar, des del comitè revolucionari de la Seu, per salvaguardar patrimoni artístic i religiós i també va facilitar la fugida a Andorra de clergues i persones d’ideologia dretana. Tanmateix, en saber que volien assassinar-lo per les seves topades amb els anarquistes, va fugir a Barcelona i va combatre amb la Columna Macià-Companys. Cap al final de la guerra, el 1939, va fugir amb la seva família, primer a França i després al Marroc i a Mèxic, on va morir el 1971, als 74 anys. El règim franquista va embargar el seu patrimoni. L’any 1987 es van publicar les seves memòries.