Àligues i serps a Oklahoma: una història de cooperació

Als anys 50 es va fer a Oklahoma un dels experiments psicològics més transcendentals de la història i un dels que explica més sobre com som els humans. Això sí: va ser molt poc o gens ètic. Un grup de nens d’Oklahoma City que anaven a un campament d’estiu van servir de cobaies d’una interessant manipulació. Eren de raça blanca i de religió cristiana protestant i no eren gaire diferents socialment. No hi havia ni rics ni molt pobres. Per tant, podíem dir que eren molt similars. I durant la primera setmana al campament tot va anar bé i es va crear una consciència de grup. FIns i tot van arribar a crear una bandera pròpia: una àliga. A la segona setmana va començar la manipulació amb l’arribada d’un segon grup de nens. Eren de la mateixa ciutat i similars socialment. Els investigadors tenien previst provocar conflictes entre ells per veure com reaccionaven. No va ser necessari. Espontàniament els altres nens van crear la seva pròpia identitat de grup: eren les serps i van acabar enfrontant-se. Es van fer diverses malifetes i en acabar la segona setmana l’enfrontament, la guerra freda, era molt evident. En veure que la cosa semblava que se’ls havia anat de la mà els psicòlegs van crear diversos “problemes” com per exemple arreglar una font o ajudar a un camió avariat perquè els dos grups haguessin de col·laborar. I ho van fer. Al final de la tercera setmana, la darrera, ja no hi havia ni àligues ni serps i hi havia amistats entre nens dels dos grups.

Això demostra una cosa que, empíricament, podem comprovar. És molt fàcil crear conflictes i desavinences però per a col·laborar es necessita molt més. Recordem-ho: les baralles van venir soles, en canvi perquè hi hagués col·laboració els psicòlegs van haver de trencar-se les banyes. Un exemple del món real més aterridor. A la ciutat croata de Mostar hi ha un pont que travessa el riu que divideix la zona on viuen els catòlics dels musulmans. Segles de convivència havien portat a la convivència entre les dues comunitats. Però l’aparició d’un tercer factor a la Guerra dels Balcans dels 90, els paramilitars serbis va provocar l’enfrontament entre tots. I el pont de Mostar que portava dempeus més de 5 segles va ser destruït, probablement en menys de 5 minuts. Temps després elements exteriors, les forces de pau de l’ONU, van ajudar a millorar la convivència i van construir un nou pont però la convivència entre les dues comunitats no s’ha arreglat i segueixen enfrontades. La cooperació entre els humans i els grups és necessària i imprescindible però el conflicte és molt més simple i més fàcil. Recordar la lliço de l’experiment d’Oklahoma i del pont de Mostar (entre altres indrets) hauria de ser obligatori.

2 comentaris

  1. El més curiós és que la supervivència depén d’una col·laboració més estreta.

  2. Osigui, Pere, sembla que el conflicte sempre és gratuit (apareix sense més com un factor de marcatge) i la cooperació i la convivència, requereix esforç i punts comuns!!! També ho crec així. Interessant l’experiment d’Oklahoma. No el coneixia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *