Arriba als cinemes ‘Alien Romulus’, del cineasta Fede Álvarez amb guió d’ell mateix i Rodo Sayagues i producció de Ridley Scott, el pare de la criatura ‘Alien’ (1979) i director i productor també de les seqüeles ‘Prometheus’ (2012) i ‘Alien: Covenant’ (2017). El director uruguaià que va debutar al cinema nord-americà amb ‘Evil Dead’ (2013) i que després dirigiria un clàssic modern del terror com ‘No respires’ (2016) ha estat responsable d’oferir un esplèndid capítol de la franquícia alienígena aconseguint revitalitzar la saga.
La pel·lícula arranca amb l’enèsima negativa de les autoritats a concedir el permís per A abandonar la colònia minera a Rain Carradine (Cailee Spaeny) i el seu company Andy (David Jonsson), un androide. Aleshores, un grup de joves de la colònia pensen desplaçar-se a una estació espacial abandonada per a prendre el seu combustible i poder marxar, per sempre més, al llunyà planeta Yvaga on demanaran ajuda a Rain i Andy i ells es mostraran disposats a col·laborar.
‘Alein: Romulus’ és imaginativa i innovadora tot respectant i mantenint els elements reconeixibles i distintius de la saga. El component de ciència-ficció i el disseny tècnic resulta aclaparador en naus, espais, planetes o la mateixa colònia minera. El to general és lúgubre i fosc, acompanyat d’una atmosfera claustrofòbica, en desenvolupar-se la trama en profusió d’espais tancats i en situacions extremes.
El terror còsmic i la por constant juga una carta important en aquesta entrega gràcies a l’imprescindible xenomorf monstruós amb les seves excrecions d’òxid corrosiu que deixa un rastre de destrucció arreu precedit per un laboratori amb desenes de bitxos incubant-se que s’escampen com una plaga. També convenç la introducció d’éssers sintètics entre els humans, robots que es reprogramen amb missions canviants, i que resulta de vital utilitat a la pel·lícula en un notable encaix. Completen el repartiment Archie Renaux, Isabela Merced, Spike Fearn o Aileen Wu.