L’Alèxia Pascual és una cantant i actriu de teatre musical. Amb un inici de carrera a les espatlles, va ser finalista de la segona edició d’Eufòria, i ara es prepara per ser una de les protagonistes del musical Mar i Cel de Dagoll Dagom.
Qui és l’Alèxia?
L’Alèxia és una constantinenca de vint-i-dos anys. He estudiat teatre musical i sempre m’he dedicat a les arts escèniques fins al dia d’avui.
Ets constantinenca, però fa temps que estàs vivint a Barcelona. Com has viscut el canvi?
Jo vaig venir a Barcelona i em vaig independitzar, que encara no tenia ni els divuit anys. Al principi ho vaig passar molt malament. Me’n recordo que m’enyorava molt. Al ser d’un poble (Constantí) et fa sentir molt més a prop la meva família, i jo a casa tinc un ambient molt familiar. Ara soc feliç de la vida que tinc a Barcelona. M’encanta, i de fet et diria que tan de bo m’hi pugui quedar molt de temps.
La teva passió pel teatre, la música, les arts escèniques… Neix en la teva infantesa?
Crec que sí. És una cosa que he portat molt naturalment dins meu, sempre des de petitona. I a poc a poc vaig anar-me professionalitzant sense adonar-me’n. Va ser una cosa tan natural que crec que sempre ha estat dins del meu ADN una mica.
La teva trajectòria comença abans d’Eufòria, però el teu pas al programa es viu com a la teva irrupció dins del panorama musical català. Com vas viure l’experiència?
Jo abans d’Eufòria ja estava acabant la carrera d’art dramàtic a l’Institut del Teatre. Havia treballat com a cantant a Port Aventura i aquesta trajectòria després d’Eufòria ha quedat com oculta, però ja feia molts anys que em dedicava a això. Eufòria per a mi va ser una grandíssima experiència i una grandíssima oportunitat.
De les teves actuacions sempre es destacava la versatilitat. Però, amb quin estil musical et sents més còmode?
Jo generalment m’identifico amb la música pop, que és la que jo sempre he escoltat a grans trets, però vocalment a l’hora de cantar brillo molt més en altres gèneres, com per exemple el líric o tot l’univers de les cançons de teatre musical, que no són tan pop.
I anant al gra, com es viu ser una de les protagonistes del musical Mar i Cel?
Ni en els somnis més grans m’imaginava que això podria arribar a passar. És així, és el somni de la meva vida. Jo abans d’entrar a Eufòria, ja tenia com a objectiu, com a focus, el teatre musical i era pel que jo feia quatre anys que estudiava. Vaig fer les proves a l’Institut del Teatre, i portava des de petitona, fent classes de música. Llavors, Eufòria va ser un impàs a tot això, però jo el que he volgut fer sempre és teatre musical. I quan arriba l’oportunitat de Mar i Cel, em presento al càsting i arribem al dia d’avui.
I després d’aquest repte, amb mirada llarga, com t’imagines el teu futur?
Com m’imagino el meu futur, és una pregunta que jo em faig molt constantment, perquè soc una persona molt activa, que m’agrada molt fer moltes coses i també des d’un punt de vista artístic. I no sé ben bé com em veig d’aquí a un temps, perquè, d’una banda, em veig fent teatre musical, perquè és el meu món, però alhora també em veig traient un disc o treballant en una sèrie perquè al final també soc actriu i he estudiat interpretació.
Text: Regina Rigau – El Monocle / Imatges: Aina Pizarro – El Monocle
