La segona jornada del festival internacional de novel·la criminal en català de l’Espluga de Francolí El Vi fa Sang, començava al matí, al Museu de la Vida Rural amb el maridatge de la novel·la històrica amb el gènere criminal.

Aquesta combinació es feia lloc a la programació amb la taula rodona “El crim a la novel·la històrica”. Lluís Llach, Martí Gironell, Maria Carme Roca, Jordi Llobregat i Xulio Ricardo Trigo han omplert la sala d’actes del Museu de la Vida Rural. Més de 150 persones han seguit el debat dels escriptors que, partint de la reflexió sobre la necessitat d’incorporar crims en les novel·les històriques, han anat més enllà debatent la importància de la lectura i l’aprenentatge per al desenvolupament dels escriptors o de qualsevol persona. Tot i això, els protagonistes de la taula han començat refusant les etiquetes i l’encasellament de les obres en un gènere literari concret. “Un mort dóna vida a una història”, assegurava Roca referint-se a l’existència de crims i morts en les novel·les històriques. De fet, tots els escriptors han coincidit en posar en valor el crim com un recurs que ajuda a desenvolupar les trames de les obres. En aquesta taula rodona també s’ha fet un homenatge improvisat a l’escriptor Umberto Eco, referent pels escriptors protagonistes. De l’anàlisi de l’obra d’Umberto Eco, exemple de la connexió entre aquests gèneres literaris, s’ha passat a la reflexió entorn la necessitat de tenir referents i de viure amb la curiositat d’aprendre. En acabar l’acte, els escriptors han dedicat els seus llibres a alguns lectors. Sobretot Llach i Gironell, els més mediàtics, que també s’han fet fotografies amb alguns dels assistents.

Una copa de vi donava pas a la primera tanda de presentacions de llibres de la jornada a càrrec dels autors.‘Tota la veritat’ de Núria Cadenes (La Magrana/ RBA), ‘La violència justa’ d’Andreu Martin (La Magrana/RBA),‘Sota l’asfalt’ de Lluís Llort (La Magrana/RBA), ’Foc verd’ de Jordi de Manuel (AlRevés/ Crims.cat) i ‘L’assassí que llegia Vidal Vidal’ de Miquel Àngel Estradé (Tres i Quatre), eren els primers títols. Tot seguit, Àlex Martín Escribà presentava la reedició de la trilogia de Rafael Tassis: ‘La bíblia valenciana’, ‘És hora de plegar’ i ‘Un crim al Paralelo’ (Editorial Tres i Quatre).

A la tarda, el celler Vidbertus era l’escenari d’una nova tanda de presentacions acompanyades d’un tast de vins. L’acte comptava de nou amb els autors de les obres que presentaven les novetats. En aquesta ocasió es comptava amb: ‘Besòs mar’ de Lluís Bosch (Editorial AlRevés/Crims.cat), ’La noia que fa vint mesos que és a la presó’ de Josep Torrent (Editorial AlRevés/Crims.cat), ‘La penitència de l’alfil’ de Rafa Melero (Editorial AlRevés/Crims.cat), ‘Qui em vol fer mal?’ de Xavier Vernetta (Edicions Saldonar), ’L’illa sense temps’ d’Esperança Camps (Editorial Meteora) ‘Els enemics silenciosos’ de Mireia Llinàs (Editorial Columna/Grup 62), ’Campanades de boda’ de Teresa Solana (Edicions 62), ‘El retorn de l’hongarès’ d’Anna Moner (Editorial Bromera),’Tota la terra és de vidre’ de Joanjo Garcia (Editorial Bromera), ‘L’ànima de l’assassí’ de Toni Arencon (Cossetània Edicions), ’Els àngels de Soar’ de Jordi Pijoan- López (Llibres de l’Índex), i ‘La venjança de la Vall Fosca’ de Carles Mentuy (Edicions Xandri).

A la nit, el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí acollia la gala de lliurament de premis El Vi fa Sang. Andreu Martín i Jaume Ribera rebien el premi nacional per la sèrie de Flanagan després d’una conversa distesa sobre els inicis escrivint a quatre mans. El festival reconeixia la trajectòria literària d’Olga Xirinacs i de Josep Vallverdú, tots dos absents a l’acte per motius de salut i d’agenda, respectivament.

El premi internacional El Vi fa Sang es lliurava a l’escriptor andorrà Albert Salvadó. El premiat recollia el guardó i afirmava que «reivindico el suspens com a element de vida. Necessitem el suspens per viure». L’acte acabava amb el lliurament de premis del segon concurs de relats. El certamen comptava amb 27 obres presentades i n’han resultat guanyadors Vincenç Aguado i Cudolà, Núria Camps i Montané, Roger Galofré i Mercadé, Núria Jané i Orpí i Antoni Cardona i Torras.