He après que queixar-me dels meus infortunis em fa perdre força per a poder tornar a volar.
He après que si un problema, que ens capfica, no té solució, no cal preocupar-se i, si en té, tampoc.
He après que, molts cops, en lloc de preocupar-nos, allò que hauríem de fer és ocupar-nos.
He après que no tenim dret a marcar el destí dels nostres fills… Ells trobaran el seu propi camí.
He après que tot és passatger… Res és durador, malgrat que ens sembli que és per sempre.
He après que la història ens hauria de servir per a intentar no repetir els mateixos errors del passat.
He après que els nostres fills han de tenir llur pròpia experiència… La nostra els serveix de poc.
He après que res ens pertany… Les generacions precedents ens han deixat la Terra en usdefruit.
He après que en matèria de diversitat és millor inclinar-se per l’acceptació, que per la tolerància.
He après que l’odi es gira contra qui el practica… A més de no solucionar res, el mortifica.
He après que ningú és perfecte… Fins que t’enamores i ho veus tot d’un altre color.
He après que la vida pot ser molt dura… Però, un ho pot ser més per a resistir.
He après que les oportunitats no es perden mai… Les que tu deixes escapar, les aprofita un altre.
He après que quan sembres rancúnia i amargor, la felicitat s’esmuny.
He après que som amos d’allò que callem i esclaus d’allò que diem.
He après que un somriure és un mètode econòmic per a millorar el teu aspecte.
He après que no puc escollir com em sento, però, sempre, amb voluntat hi puc fer quelcom.
He après que quan el teu nadó t’agafa et dit amb la seva maneta et té enganxat a la vida.
He après que els consells només es poden donar si són demanats o en depèn la vida.
He après que allò que pensem, diem o fem no té perquè agradar a tothom.
He après que he de respectar les idees i opinions de qui no pensa com jo.
He après que els favors es fan sense esperar que te’ls tornin.
He après que res és gratuït… Tot es paga en aquesta vida, tard o d’hora, d’una forma o altra.
He après que no rectificar un error és cometre un altre error.
He après que els fills són riquesa, com a mínim de diversitat.
He après que la dedicació dels progenitors als fills, la valores millor quan ets pare o mare.
He après que la realitat supera amb escreix la ficció.
He après que hem de treballar per a viure i no viure per a treballar.
He après que és més gratificant donar que rebre.
He après que no és més ric qui més té, si no qui menys necessita.
He après que alguna vegada, quan cal, he de saber dir no.
He après que entrar en política és com apropar-se al foc, com més t’hi atanses, més et cremes.
He après que com més amunt puges d’un lloc més alt pots caure.
He après que els petits plaers ens poden donar grans satisfaccions.
He après que la felicitat l’hem de cercar a dins nostre, no fora.
He après que el “ser” és més estimulant que el “tenir”, emblema de la societat consumista.