La majoria de nosaltres vam créixer pensant que amagar o guardar tot sentiment i reacció pròpia d’aquest era el més sa, ja que era considerat que mostrar les nostres emocions era símbol de debilitat i vulnerabilitat. Per aquesta raó, tendim a pensar que una persona freda, emocionalment controlada i distant és fort, quan moltes vegades no és així.
Jo vaig créixer pensant d’aquesta manera, i puc dir que t’afecta moltíssim quan tractes d’establir relacions laborals, d’amistat o una relació de parella, ja que per fer-ho necessites d’una capacitat de comunicació adequada, la qual es veu limitada per aquest tipus de educació.
La qual és la nostra capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar estats emocionals en un mateix i en els altres. No és ofegar emocions, sinó dirigir-les i equilibrar-les, i us parlo per mi mateixa, és una situació que no es com bé explicar-la, però per aquest motiu, vaig voler que els meus fills no patissin el mateix que jo, i crec que ho he aconseguir, que ells sempre s’obrissin al meu i jo a ells per qualsevol problema, per bo o dolent que els s’angoixarà i fins a la data d’avui és el que anem fent.

Per fet m’agradaria compartir com vosaltres aquest article, per si us pogués ajudar, a vosaltres mateixos o a entendre millor als vostres fills si és que els teniu.
Encara voldríem protegir els nostres fills de les desil·lusions, frustracions i conflictes amb altres, no podem tenir-los constantment sota la nostra protecció. El que sí podem fer és ajudar-los a que entenguin i manegen millor els sentiments molestos que resulten de les experiències desagradables.
Expressar sentiments és difícil, però els pares podem contribuir a que el nostre fill interpreti les seves emocions i aprengui a expressar-les. D’aquesta manera, l’ajudarem a ser un adult emocionalment estable.
En compartir els seus sentiments desagradables, el nostre fill se sentirà menys ferit o aclaparat per aquests sentiments. També aconseguirà un major control sobre les seves pròpies emocions i conducta a més prendrà millors decisions quan s’enfronti amb les proves i desil·lusions de la vida diària. Si es troba recolzat i que l’escoltem millorarà la nostra comunicació i hi ha d’haver una relació més propera i oberta, us ho dic de tot cor, ara són nens, no els deixeu, ajudar-los.
Escoltar atentament als nostres fills sense intervenir fins a conèixer el problema en la seva totalitat.
Donar-los temps suficient perquè s’expliquin abans de no creure’ls, permetent arribar a les seves pròpies conclusions.
Concedir-la credibilitat i confiança als sentiments dels nostres fills. Així aprendran a confiar en si mateix i en nosaltres.

No els neguem els seus sentiments (va, no et posis així “o” no serà per a tant “), facilitar que els nostres fills observi perquè no se sent ni recriminat ni jutjat.
És imprescindible que aprengui a reconèixer i diferenciar sentiments: por, ira, enuig, alegria, felicitat, disgust, decepció, sorpresa, etc.
Promoure a casa un ambient general d’escolta i de respecte pels sentiments de tots els membres de la família, és el fonamental, encara que tinguem moltes presses i coses a fer, ells són primordial ara mateix, no els deixem de costat, per a un futur ens penedim.
Si els vostres fills senten ganes de plorar, digues-los que està bé que ho facin i expressin els seus sentiments. És d’igual importància ensenyar-li que hi ha un moment i un lloc per donar curs a aquest tipus d’emocions.
Nosaltres som, per als nostres fills, models de conducta, aprendran més sobre les seves emocions del que captin l’ambient que del que els ensenyem directament.
Cal ajudar els nens a reconèixer les seves emocions i la manera correcta d’expressar-les. Has ensenyar-los que sentiments com la ira o la tristesa són normals, però que hi ha maneres sanes de manifestar una conducta que permeti l’alliberament de la pressió que aquestes comporten.
Comunica’t i comunicar de forma simple i honesta; parlar amb els vostres fills i conta’ls com et sents o us sentis. Serà molt més fàcil per a ells parlar asin ho feu vosaltres o tu també.