Des del naixement, un nen o nena travessa per diferents estats d’identificació en els quals hi contribueixen els pares, compartint el seu llenguatge, hàbits, cultura… A la seva manera, els mostren el món en què viuen, fins a arribar a una etapa més difícil, tant per als fills com per als progenitors: l’adolescència i la joventut.
La societat actual està regida per accions com l’eficàcia, la rapidesa, estar al dia, tenir experiències, guanyar diners, tenir poder, l’èxit… En aquest panorama, hem d’intentar ensenyar els joves a aturar-se a pensar i a interioritzar; a contemplar, callar, pensar, reflexionar, analitzar, descobrir, criticar, il·luminar, calibrar, ponderar, arribar a conclusions, cercar punts de referència, aprofundir, equilibrar, harmonitzar, madurar…
L’adolescència és un moment molt important a la vida, pel fet que els joves estan explorant, estan constituint la seva identitat, definint els seus gustos i diferenciant-se dels altres. Per a formar la seva identitat, i assolir més independència i autonomia, es distancien dels seus pares, els quals, fins aquell moment, eren la seva principal figura de referència. En endavant començaran a sentir-se més vinculats amb aquells que tenen la mateixa edat.
En l’adolescència influeixen, com en qualsevol altre moment de la vida: l’educació rebuda, la suma d’experiències viscudes, així com possibles esdeveniments que puguin pertorbar el benestar del jove, com ara morts a l’entorn familiar, divorci, canvis de residència, etc.
Per això durant tota la vida es produeixen canvis, especialment durant la pubertat. Per això, hem de ser crítics amb determinades idees i conceptes en l’adolescència per a no actuar de manera inadequada.
En definitiva, l’adolescència és abordada pel jovent com una etapa de la vida en què es viuen situacions complexes no sempre enteses pels nois i noies. Mentre, per la banda dels adults, es tracta de ser capaç de veure i acceptar les teves fortaleses i limitacions sense estar a la defensiva ni jutjar-los frívolament, així com tenir la ment oberta a les seves perspectives i a la nova informació que han d’anar assimilant.
Aquesta pràctica pot ajudar els adolescents a reforçar la seva personalitat, orientar-los i ajudar-los a ser més flexibles en una etapa molt important per a la seva formació.