Malauradament, hi ha qui confon el sentiment de l’amor amb el del dolor i, per tant, només té relacions sentimentals tòxiques. Si no se sent menyspreat, controlat, privat de llibertat, infravalorat o que no discuteix sovint, interpreta que l’altra persona no l’estima. S’ha acostumat a donar explicacions pel seu comportament i d’informar constantment dels llocs que visita i amb qui està, i quan està amb algú que no li reclama res, se sent perdut. També és cert que tant l’amor, com el dolor mal interpretats provoquen addicció donat que, tots dos són una font de dopamina, el neurotransmissor que provoca el plaer, i per això mateix, hi ha gent inclinada al masoquisme.
Senten plaer amb el dolor, quan els fan patir físicament o també, escoltant com els insulta la seva parella durant l’acte sexual. Aleshores, quan s’enamoren d’algú que els tracta amb respecte i consegüentment, no els fan sentir malament, es troben fora de context i transcorregut poc temps abandonen la relació. S’ha d’entendre que aquestes persones han associat estar enamorades al patiment, a passar-ho malament i, malauradament, quan ambdós sentiments no venen lligats, no reconeixen la sensació d’enamorament. La interpreten com una relació passatgera, com passar una bona estona perquè entre tots dos hi ha bon rotllo.
A tall d’exemple: és com qui interpreta que per a guanyar diners s’ha de treballar moltes hores i, per tant, quan veu algú que es guanya bé la vida treballant les seves quaranta hores setmanals, l’etiqueta de gandul, perquè ha associat treballar a ser esclau de les hores extres. A més d’això, s’ha acostumat a malviure sentimental i tot allò que no sigui discutir, insultar, escridassar, no està en el seu repertori conductual. Igualment, també pot explicar-se per la sensació de llibertat, com sempre ha estat amb gent que l’han privat de comportar-se com realment és, quan té l’opció de fer-ho, no sap per on començar perquè se sent perdut.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri