Les associacions també es mobilitzen coincidint amb aquest 25N. Acció Feminista ho fa amb una exposició itinerant que ha presentat aquest dilluns a la tarda, al Parc Central, a Andorra la Vella, amb el títol “Veus que no veus”, que es podrà visitar fins a finals de mes també a La Llacuna i consultar a través de les xarxes. L’objectiu és fer-la circular el màxim possible i arribar a tot arreu, per exemple, a les escoles i centres esportius.
L’exposició consisteix en un recull de testimonis anònims que han patit diverses formes de violència masclista canalitzats a través de rostres de dones conegudes i veus de l’Escola de Teatre L’Animal. Experiències recollides a través d’una enquesta que es va realitzar el novembre passat, però que continua oberta amb l’objectiu de trencar silencis i sensibilitzar sobre una xacra que no s’atura.
La vocal d’Acció Feminista, Lucía Ribero, assegura que les violències que més sortien “eren la laboral i la sexual fora de la parella, és a dir, la que passa al carrer o a la discoteca. Com associació ens contacta molta gent, per exemple, perquè té un problema amb la parella o a la feina i no sap com ha d’actuar. És per això que sentim que no hi ha suficient informació”.
En aquest sentit també va la sòcia d’Acció Feminista, Anna Boneta, que assegura que “encara ens trobem amb molta gent que creu que Andorra és una bombolla i que aquí no passen aquestes coses, però sí que passen, tot i que no estan visibilitzades. Creiem que falten estudis estadísticament significatius sobre l’impacte de la violència masclista al país”.
En l’acte de presentació de la campanya, que ha comptat amb una cinquantena de persones, membres de l’Escola de Teatre L’Animal han destacat que posar veu als relats reals de les víctimes ha estat una experiència colpidora, però molt interessant perquè pot ajudar a arribar de forma més directa a la població i generar una empatia que moltes vegades manca. Testimonis que es poden consultar de forma íntegra a través dels codis QR que figuren en els cartells.
Des de l’entitat recalquen que la violència masclista no s’atura i és responsabilitat de tots detectar-la, denunciar-la i, sobretot i en primer lloc, acompanyar i donar suport a les supervivents.