Avui us volia parlar de la Fira d’Andorra la Vella, dels contactes que es van fer per promocionar el BIC FutSal, dels nous socis que s’han afegit a la família blaugrana de la Ciberpenya i, sobretot, del detall que va tenir amb nosaltres l’Associació Andorrana contra el Càncer (ASSANDCA) que va facilitar la visita d’Éric Abidal al nostre estand, però hi ha un tema que em crema i no me’n puc estar.
No puc deixar de comentar la presència de l’exdefensa, al qui la Junta de la Ciberpenya, en representació de tots els Socis, vam obsequiar amb un rellotge de ceràmica amb el nostre escut i li vam explicar algunes de les característiques de la Blaugrana International Cup per la que va mostrar el seu interès.
Dit això, el que em crema és el tema UEFA i la sanció imposada per segona vegada al Barça per l’exhibició d’estelades al Camp Nou.
Una UEFA corrupte que es deixa pressionar per organismes de l’Estat Espanyol no es mereix cap “RESPECT” del que tanta propaganda fan. Un organisme com la UEFA no hauria de dedicar-se a fer política i perjudicar un Club per les banderes que exposen els seus seguidors, i més quan no sanciona altres banderes pre constitucionals o amb esvàstica nazi que apareixen el altres camps.
Sembla ser que s’han adonat de la “cagada” i ara diuen que la sanció es basa en el “momentum”, és a dir que no sanciona el Comitè d’Ètica, Control i Disciplina per les estelades ni pels crits d’independència al Camp Nou sinó perquè es fa al mateix temps i coincidint amb el minut 17 i 14 segons.
Segons ells això és una evidència d’una reivindicació política i xoca amb l’article 16.2 de la reglamentació disciplinaria de la UEFA.
La directiva del Barça, que va optar per acatar, abaixar-se el pantalons i pagar la multa de la primera sanció, ha fet un vídeo reivindicatiu per la segona i va mostrar una pancarta a l’inici del darrer partit en la que es reclamava llibertat d’expresió per al públic del Camp Nou.
Ara cal anar més lluny, cal omplir el camp d’estelades més que mai, que sàpiga la UEFA i tothom que la voluntat del poble català, expressada també lliurement a les urnes, no es doblega. És una voluntat ferma, perseverant, sana, lliure i històrica.
