Abelles amb gana i vulnerables a la calor

Un exemplar d’abella Andrena (Ecoticias)

En els darrers anys s’ha destacat el paper fonamental de les abelles com a agents pol·linitzadors, sobretot pel benefici que aporten a molts cultius. Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat que les abelles mineres del gènere Andrena, principals pol·linitzadores al principi de la primavera als sistemes muntanyosos del sud de la península Ibèrica, són particularment vulnerables a la calor.

El treball es publica a la revista Ecological Monographs i forma part del projecte europeu Sumhal (Sustainability for Mediterraean Hotspots in Andalusia integrating LifeWatch ERIC), que pretén contribuir a la conservació de la biodiversitat a la Mediterrània occidental.



Abelles mineres

A Espanya hi ha més de 1.100 espècies diferents d’abelles. Aquestes presenten característiques molt diferents, cosa que fa que determinats grups siguin més o menys freqüents en diferents moments de l’any i moltes es puguin veure tan sols en ambients amb condicions particulars.

La investigació liderada per l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) indicaria que la prevalença de les abelles mineres a la floració primerenca en hàbitats mediterranis de muntanya del sud-est d’Espanya és afavorida per la seva biologia tèrmica.

“En els sistemes muntanyosos del sud de la península ibèrica, la majoria de les plantes que floreixen a finals de l’hivern o principis de la primavera compten amb les Andrena com a principals pol·linitzadores”, assenyala Carlos Herrera, investigador del CSIC a l’EBD-CSIC i del projecte Sumhal.

Bona part de les espècies d’aquest gènere són especialistes i només col·lecten pol·len d’una mena de planta o d’un petit grup d’espècies emparentades entre si. Per tant, en ambients mediterranis on la riquesa de plantes és alta, també hi ha una gran diversitat d’espècies d’aquest grup d’insectes.

A la Sierra de Cazorla (Jaén), regió on se centra l’estudi, se n’ha detectat la importància com a pol·linitzadors per exemple en crucíferes com Iberis carnosa (100 %) o Draba hispànica (71 %) i en bulboses com Crocus nevadensis (79 %) ), Narcissus hedraeanthus (67 %) i Fritillaria lusitanica (63 %). Tot i això, la seva importància passa a ser nul·la o molt baixa en espècies que floreixen a finals de primavera o durant l’estiu.



La calor de les flors

Els investigadors contemplaven diverses raons per a explicar per què les abelles Andrena prevalen durant el període primerenc de la temporada de floració en aquests hàbitats: la feble o nul·la capacitat per a escalfar-se per sobre de la temperatura ambient, un límit superior de tolerància tèrmica relativament baix o una feble capacitat termoreguladora, entre d’altres.

“Després d’estudiar les temperatures de les flors amb les que interactuen, es constata que rarament es troben per sobre de 21°C. Tot i això, abelles d’altres gèneres també presents a la regió s’alimenten sovint en flors amb temperatures superiors a 30°C”, apunta l’autor principal.

Les dades del treball, recollides entre el 1997 i el 2022, aclareixen, a més, que són molt poques les espècies d’Andrena capaces d’elevar substancialment la temperatura per sobre de la temperatura ambient. I si la temperatura corporal puja per sobre de 30-31°C necessiten refredar-se, modificant-ne el comportament per a aconseguir-ho.

L’investigador del CSIC destaca que “això fa pensar que si el clima segueix variant a la regió, com mostren les sèries de dades registrades i prediuen els models probabilístics, augmentant tant la temperatura mitjana com la freqüència de dies càlids, el període de temps adequat per a l’alimentació d’aquestes abelles de mida mitjana es veurà reduït substancialment”.



Referència: Carlos M. Herrera, et al. “Seasonality of pollinators in Mediterranean montane habitats: cool-blooded bees for early-blooming plants”. Ecological Monographs (2023)

Per Ecoticias

[do_widget id=category-posts-pro-64]