Al final de l’expedició de l’Apol·lo 15 a la Lluna, el comandant David Scott va realitzar una demostració davant les càmeres de televisió. Va deixar caure al mateix temps un martell geològic d’alumini d’1’32 kg de pes i una ploma de falcó de tan sols 30 grams. A causa de que eren essencialment en el buit, no hi va haver resistència de l’aire i la ploma va caure al mateix ritme que el martell, com Galileu havia arribat a la conclusió ja al segle XVI – tots els objectes llançats junts cauen a la mateixa velocitat independentment de la massa.

El resultat estava previst en una teoria ben establerta però, sobretot, va ser un resultat tranquil·litzador doncs el viatge de tornada es basava en aquesta teoria en particular que estava  sent provada en aquell moment.