Amb l’excusa d’un suposat sistema públic de pensions insostenible, el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport, a partir de l’1 de març 2015 han dut a terme una modificació de la llei de la seguretat social que suposa entre moltes altres coses:
a)Una reducció significativa de les pensions per als nous jubilats en els propers anys. Sense afectar els punts adquirits abans de la modificació de la llei, és a dir, evitant la retroactivitat, per al càlcul de les noves pensions de jubilació s’introdueix el factor temps i s’apliquen sengles coeficients reductors del 25%, 50% i 75%, per trams, en funció de que, els punts acumulats després de l’entrada en vigor de les modificacions, representin respectivament una pensió equivalent a 2, 2’5, 3 o més vegades el salari mínim. Pot ocórrer ben bé que a igual nombre de punts adquirits i diferent temps cotitzat, dos assegurats obtinguin imports de pensions sensiblement dispars entre si. De tots aquests canvis, principalment es trobaran afectades les noves pensions de jubilació d’assegurats que porten pocs anys contribuint al sistema, amb salaris alts o cotitzant per les lletres B ó C, ara suprimides. No s’estableix una pensió mínima, com tampoc una tretzena mensualitat, com tenen el funcionaris i bona part dels empleats del sector privat.
b)Una nova forma de calcular les pensions d’invalidesa, basada principalment en el nombre de punts de vellesa acumulats i els que hipotèticament podria acumular l’assegurat fins l’edat de 65 anys, fórmula aquesta que, en general, crec que als afectats els perjudicarà més que els beneficiarà, generant pensions d’invalidesa d’import notablement inferior a les de la normativa anterior, que eren calculades en funció del salari mig que va percebre l’ afectat durant els 12 darrers mesos anteriors al fet causant. Per bé que a la pensió d’ invalidesa se li pot afegir un complement no contributiu, crec que aquest no compensa, ni de bon tros, la minva que suposa la nova forma de calcular les pensions d’invalidesa, en aplicació de les modificacions aportades a la llei de la seguretat social 17/2008 a partir de l’1 de març d’enguany. Per les pensions que permeten continuar treballant, el complement és aquell import que manca per arribar a un 40% del salari mínim, mentre que per la resta ho és per aquella quantitat que falta fins el 80% del salari mínim, quanties que al meu parer són del tot insuficients si les relacionem amb l’alt cost de la vida a Andorra.
c) Congelació a la pràctica de les pensions de tota mena ja reconegudes, reduint el poder adquisitiu de les persones pensionistes a través d’augments nuls o inferiors als experimentats realment en el cost dels productes de primera necessitat. Per tant, ara una persona pensionista pot comprar menys coses de les que podia adquirir fa un temps, si tenim en compte que fa sis anys que les pensions no experimenten augments, malgrat que els preus dels productes bàsics continuen pujant més d’un 5% cada any. Ens trobem davant d’un greuge comparatiu respecte a la major part de funcionaris que si han vist augmentats llurs salaris i reconeguts els triennis que tenien congelats per la crisi. Per terme mig, les pensions a Espanya, el nostre referent més proper, han pujat un 9% des del 2011. La inflació espanyola també la patim a Andorra.
En no fixar una pensió mínima de jubilació, la nova modificació que ha entrat en vigor el 01.03.2915, no millora la situació de milers de pensionistes que de mitjana no arriben als 500€ mensuals (molt per sota de la mitjana europea), quantia que és encara més reduïda en el cas de les dones. Lluny de ser excessives, una gran majoria només disposen de unes pensions baixes que, a més, en molts casos, constitueixen la única font d’ingressos de la que en depenen també els seus fills i filles en situació d’atur i llurs famílies. Mentre França i Espanya destinen a les pensions un 12 % del seu producte interior brut, Andorra només hi esmerça un 4%. En general, a Andorra, crec que les persones són poc inclinades a demanar la pensió de solidaritat ( no contributiva) malgrat la puguin necessitar íntegra o en forma de complement a la pensió de jubilació contributiva. Penso que això passa perquè consideren que sol·licitar-la és demanar caritat.
L’argumentació que s’ha fet servir per justificar totes aquestes modificacions es basa en dubtosos pronòstics d’institucions, com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i la Unió Europea que adverteixen que, al seu parer, són insostenibles les pensions públiques.
Els pronòstics que han fet les institucions internacionals i els estudis actuarials encarregats aquí situaven, ja fa molt temps, un dèficit del sistema públic de pensions, a mitjà o llarg termini, però aquests pronòstics mai s’han acabat complint. Cal tenir en compte que aquestes institucions internacionals estan vinculades a les grans entitats financeres, que tenen interessos econòmics per ampliar un mercat cobejable que té com a producte els fons de pensions privats.
Actualment les pensions públiques contributives es financen amb les cotitzacions socials de les persones que estan treballant. Però no és cert que la despesa en pensions només es pugui finançar amb les cotitzacions socials dels treballadors actuals. A cap altra política pública se li exigeix que estigui finançada per una font d’ingrés concreta sinó que és finançada amb els conjunt de recursos públics, la major part d’origen tributari.
En demano perquè no es vol donar continuïtat a la solidaritat entre generacions que ha estat bàsica en el nostre sistema de pensions.
Aquesta modificació de llei, a la pràctica, suposa entre altres coses:
1)Congelació de les pensions perquè no s’aplica l’augment automàtic de les pensions segons l’IPC, que garantia, encara que fos en poca mesura, el manteniment del poder adquisitiu de les persones pensionistes. En el seu lloc, s’aplica una complicada fórmula (amb diferents variables econòmiques susceptibles de ser manipulades) que donaria augments nuls o insignificants. L’aplicació d’aquesta fórmula pot representar, segons alguns experts, una pèrdua mitjana del 28% en les pensions, en només 15 anys.
2) El factor de revisió que pretén fer les pensions sostenibles és una altra de les mesures que incorpora la modificació de llei, la qual preveu vincular el càlcul de les pensions amb un nou índex que es basa en la relació mitjana de persones en actiu per pensionista, a cada exercici econòmic, etc. Amb un major nombre de persones en actiu per pensionista les pensions es veurien augmentades. Per contra, amb un menor nombre de persones en actiu per pensionista les pensions es veurien disminuïdes o congelades.
3)Segons l’evolució de les pautes demogràfiques la despesa en pensions creixerà en un futur. Però això no vol dir que no hi hagi diners per a pagar-les, perquè també augmentarà la productivitat i perquè és fàcilment assumible si es reparteix entre els diferents sectors de la societat, i especialment si es fa contribuir a aquells sectors que concentren la riquesa i que actualment no estan contribuint en el pagament de les pensions.
4)Per tant, retallar els imports destinats a pagar les pensions és una qüestió de voluntat política. Considerar insostenible el sistema de pensions és l’excusa per retallar. Junt amb aquestes modificacions s’estan produint, a un ritme accelerat, una sèrie de fenòmens en el nostre model de societat:
a)L’allargament de l’esperança de vida de la població passiva (la que ja no és productiva), es considera només un cost, quan en realitat viure més anys hauria de ser un fet positiu, motiu de goig.
b)Es vol imposar un càlcul de la pensió com si fos una assegurança privada, quan en realitat és un dret social. Les prestacions haurien de permetre que la gent gran mantingui un nivell de vida suficient i no condemnar-los a la pobresa.
c)Les retallades en la cobertura del sistema públic de pensions pretenen forçar a la població treballadora a contractar plans de pensions privats que no només no se’ls podran permetre (es calcula que només el 10% de la població treballadora ho podrien fer) sinó que a més a més, i com ja hem vist, tenen un risc molt elevat per a les persones que els contracten i en canvi donen molts beneficis a les empreses que els gestionen.
d)Hi haurà un empobriment progressiu tan entre la gent gran, com entre les famílies que depenen, cada cop més, de les seves pensions. La distància entre rics i pobres s’accentua de forma accelerada. És obvi, que amb salaris i pensions baixes no revifarem el consum de les llars.
En el 2005, Andorra va signar el Codi Europeu de Seguretat Social del Consell d’Europa, amb el compromís d’ assumir-ne com a mínim el 75 % dels seus preceptes en el termini de 2 anys, ratificació que malgrat el temps transcorregut no ha estat duta a terme encara. Em resisteixo a pensar que estiguem patint les conseqüències del fet de no haver ratificat el referit text de mínims que hauria d’haver servit de referent internacional per tenir una seguretat social que es pogués homologar a les dels països europeus més avançats.