El supermercat de l’art

Com prospera el super-mercat de l’art, si seguim les xifres publicades a les subhastes recents. Entre els favorits continua havent-hi els artistes europeus. El 1905, Maurice de Vlaminck va pintar una obra per la que s’acaben de pagar més de 22 milions de $. El negoci funciona, però l’accés a l’art també delimita un cercle més restrictiu de possessors.

Pocs anys abans que de Vlaminck, Claude Monet, instal·lat a Giverny, va produir una sèrie obres de les més atractives dels impressionistes, avui molt conegudes. Una d’elles, Les Peupliers, es va vendre el 2000 per 7 milions de dòlars i ara ho ha estat –havent passat el fatídic 2007- per més de 22 a Nova York. Són pintures de les millors pagades, però en un conjunt de mercat espectacular no solament per la qualitat de les obres, sinó per les xifres milionàries. En deu anys, un Monet s’ha multiplicat per tres.

Qui participa en aquests mercats pertany a un dels sectors més minoritaris del món atès que les obres són irrepetibles. Gairebé la meitat són d’Europa, un terç dels Estats Units i encara només el 4% són asiàtics. Tot privat. Algunes de les obres no es veuen durant dècades, no es presten, no es poden visitar, són massa fràgils, hi ha conflictes d’interessos o fins i tot poden estar guardades. El corol·lari senzill és de diners n’hi ha i que el mercat de l’art no solament esdevé més mundial sinó que se centra en la ma de poderosos. Això no és cap novetat, ho pot ser que mantingui aquesta noció de futur en valors que modernament s’han venut molt bé.

La necessitat primordial de les arts i la seva estranya relació amb els diners és ben particular. Contràriament a l’activitat industrial o financera, que pot repartir beneficis, però hi hem de participar, la possessió de béns artístics pot convidar a unes actituds més altruistes. Contemplar en una exposició alguna d’aquestes obres extraordinàries, prestada per un particular és una ocasió especial, que compartida amb altres persones fa estrany que aquesta actitud més generosa no s’estengui, precisament, als sectors econòmics suara esmentats i que no es pensi en una altra mena de distribució de les riqueses aconseguides. Potser és que una obra d’art és real i les altres coses de vegades s’inventen per a un temps limitat.

Si voleu enviar fotos, notícies, actes a celebrar…cliqueu a la icona del sobre

Facebook Twitter YouTube  

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*