Somriure per seduir?

Ja sabeu que els que ens dediquem al màrqueting tenim una malaltissa tendència a llegir tot allò que fa referència a les investigacions i als estudis de tota mena. Un dels darrers, de caire sociològic, que m’ha caigut a les mans és de la Universitat British Colombia que acaba de descobrir, entre altres coses, que contràriament a allò que hom pot pensar no són els homes més riallers els que tenen més èxit amb les dones!

Dita així la cosa segur que no té gaire transcendència, almenys per a mi, doncs ja fa anys que m’havia adonat que els homes massa riallers no m’agradaven i que la serietat té un punt que, no sé… en fi, que aquest no és el tema. El quid de l’estudi és, com sempre, la diferència en la percepció dels comportaments no verbals que tenim els homes i les dones entre nosaltres, així com les diferents expectatives que els nostres comportaments i actituds desperten.

L’interès de l’estudi rau en subratllar el fet que les expressions comportamentals o de trets de caràcter –com l’alegria, l’orgull, la valentia o la vergonya– poden influenciar les nostres relacions presents i futures de forma inconscient, demostrant una connexió real entre les emocions i l’atracció i les diferències que hi ha entre gèneres.

Mostrar una expressió facial amena i feliç s’ha considerat tradicionalment com essencial per a unes interaccions socials positives, incloent evidentment l’etapa de la seducció en les relacions entre dones i homes. Pocs estudis, però, havien aprofundit per saber el grau d’atracció del somriure; aquest ens explica ara que les dones i els homes responen de manera molt diferent a les expressions mostrades, somriures inclosos.

Entre els més de mil adults que han participat a l’experiència d’avaluar el sex-appeal de centenars de persones del sexe oposat –prenent com a base fotografies en les quals se’ls mostraven diferents expressions– els resultats van ser contundents: els homes somrients eren jutjats els menys seductors, les dones preferien curiosament els més arrogants o apagats. Al contrari, els homes preferien àmpliament les dones somrients, i les que menys els seduïen eren les que aparentaven més seguretat amb elles mateixes.

Alec Beall, coautor de l’estudi, recorda però que els resultats es fonamenten únicament sobre les primeres impressions d’atracció expressades sobre imatges de persones de l’altre sexe, i que es tracta doncs d’impressions fugaces i espontànies que, després, es poden contrarestar amb la coneixença personal.

Els investigadors volen aprofundir els resultats per indagar i comprendre amb major profunditat els mecanismes als qual responen els estimuls visuals, ja que consideren que les percepcions poden estar influïdes, per exemple, per les evolucions psicològiques i les normes socioculturals estereotipades dels gèneres. Així, diuen, somriure podria ser interpretat com un falta de força o una mostra de feblesa acceptable en una dona, però no en un home, en idiosincràsies d’arrel masclista, o fins i tot l’expressió d’alegria podria ser entesa com a típicament femenina en determinades cultures!

Els resultats podrien arribar a testimoniar, doncs, sobre les normes tradicionals i l’herència cultural pròpia dels països occidentals, i l’estrany atractiu que tindria l’actitud “vergonyosa” s’hauria d’atribuir al fet que homes i dones confien més fàcilment en algú que es capaç de mostrar la seva culpabilitat, la seva inseguretat o les seves emocions menys confessables.

Bé, per acabar una constatació: al llarg de l’estudi les avaluacions de les dones han estat més exigents que les dels homes, deu ser un reflex de la quotidianitat?

Si voleu enviar fotos, notícies, actes a celebrar…cliqueu a la icona del sobre

Facebook Twitter YouTube  

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*