“Selma” d’Ava Duvernay du a terme la recreació d’un episodi històric de la lluita pels drets civils de la població afroamericana a la dècada dels 60 del passat segle. Tot i tenir reconegut el dret a vot, a l’hora de la veritat resultava pràcticament inviable el seu lliure accés a les votacions. La població negre patia una greu discriminació que els impedia registrar-se per exercir el vot ja que algú els tenia que avalar i, a més, eren sotmesos a una bateria de preguntes d’un qüestionari impossible.

Els fets descrits a “Selma” passaran a engreixar un nodrit cos de films comercials i populars sobre la causa negre que trobaria en l’oscaritzada 12 anys d’esclavatge (2013, Steve McQueen) un dels seus exponents d’èxit més recent. La pel·lícula d’Ava Duvernay, que arribaria a la cursa dels Oscar optant a una estatueta a millor pel·lícula, aconseguiria finalment l’Oscar a la millor cançó original “Glory” de John Legend&Common.

La pel·lícula s’obre amb els preparatius de la cerimònia d’entrega del Nobel de la Pau a Martin Luther King (David Oyelowo) el 1964 per passar seguidament a descriure l’acció empresa pel líder negre a la població de Selma per reclamar el dret a vot per la comunitat marginada afroamericana al llarg de l’any 1965. Una campanya iniciada amb l’acció cívica de protesta als carrers de Selma, que va trobar una repressió policial brutal, però que culminaria amb èxit gràcies a la llei del Dret a vot del mateix any promulgada pel president Johnson.

La pel·lícula aprofundeix en els dubtes i la determinació de l’heroic reverend Luther King sotmès a pressió, i s’apunta també a les desavinences internes dins del bloc pel dret a decidir per culpa de les posicions més radicalitzades dels partidaris de Malcolm X. La campanya de Selma s’alterna a més amb les converses i negociacions que van tenir lloc en secret entre Luther King i el president dels Estats Units, Lyndon B. Johnson (Tom Wilkinson) Un pols entre dos líders on convergeixen i s’han de mesurar els equilibris de força entre els impulsos reaccionaris dels estats del sud, exemplaritzat en la figura del racista i dretà governador George Wallace (Tim Roth), i les prioritats d’una política nacional nord-americana que no contempla concessions en clau interna, més pendents com estaven de l’acció externa.

La campanya de Selma va tenir una nova embranzida amb la marxa programada entre Selma i Montgomery, Alabama, la qual va rebre un gran impuls gràcies a la cobertura periodística que es va fer. I és que les imatges que retrataven la brutal violència indiscriminada de les càrregues policials van fer visible una lluita pacífica sovint silenciada en els mitjans i van contribuir a la presa de consciència de part de la societat blanca que es va solidaritzar amb els marxants.
Un film de caire històric i biogràfic proper al registre documental, en la descripció cronològica dels fets i el registre dels seus personatges principals, que no cal dir que adquireix un inestimable valor testimonial. Crònica d’un temps i d’un país que pot ajudar com a crit d’alerta davant la pervivència de certs tics segregacionistes o racistes en la societat actual nord-americana.