Espectacle lamentable al Consell General

Els grups parlamentaris de l’oposició han protagonitzat avui un espectacle lamentable durant la sessió del Consell General convocada perquè el cap de Govern, Jaume Bartumeu, informés sobre l’acord monetari que es negocia amb la Unió Europea (UE). El grup d’Andorra pel Canvi (ApC) ja ens tenia acostumats a tristos espectables com aquest i ja no sorprèn gens ni mica la seva forma de fer oposició, més tendent als cops d’efecte que a la búsqueda de solucions reals als problemes de la ciutadania.

Però no s’esperava un comportament similar dels consellers de Coalició Reformista (CR), que se suposa que són l’alternativa a l’Executiu actual i haurien de demostrar, si més no, una mica més de seny. I és que el Consell General, a l’igual que totes les cambres de representació democràtiques, està concebut perquè els grups polítics debatin i mostrin els diferents punts de vista des dels quals volen abordar els temes que afecten el país. En aquest cas, doncs, no s’ha volgut respectar ni tan sols la més mínima cortesia parlamentària, que exigeix que s’escolti al contrari, tot i les lògiques i legítimes discrepàncies que hi pugui haver entre uns i altres.

No és una matèria menor l’acord monetari que s’està negociant amb la UE, com va posar de manifest Bartumeu en la seva intervenció. Per això crida l’atenció la frivolitat amb què els molts il·lustres consellers de l’oposició es van prendre la sessió parlamentària, quan l’objectiu havia de ser que uns i altres mostressin els seus punts de vista i es fes de nou un esforç per arribar al consens, almenys en un àmbit fonamental per al futur del país. Però en lloc d’això s’ha preferit posar de nou en evidència que els socialdemòcrates no tenen una majoria absoluta a la cambra, escenificant així la necessitat de convocar eleccions generals anticipades.

Entrant en el fons de la qüestió s’ha de reconèixer que el Govern no ha actuat de forma transparent. A l’igual que està passant amb molts altres temes, aquest s’ha portat en el més absolut dels secretismes. La norma a seguir en general hauria de ser la màxima transparència perquè també la població disposi de la informació suficient per poder opinar sobre els afers públics, però rarament s’opta per aquesta via, una forma de procedir molt utilitzada també pels governs liberals.

No obstant això, és evident que hi ha matèries, i una sens dubte pot ser la de l’acord monetari, que s’han de tractar amb especial cautela fins que no s’arriba a un compromís, ja que en cas contrari seria impossible l’assoliment d’una entesa entre les parts. En aquest sentit, CR com ApC tenen tot el dret a exigir el màxim d’informació i a demanar, fins i tot, la carta enviada en el seu dia al comissari europeu, però tampoc no els hauria d’haver estranyat la negativa de Bartumeu a facilitar-los aquest document, gest en el qual van veure l’oportunitat perfecta per abandonar la sala, cosa que ha passat en molt comptades ocasions al Consell.

Malgrat ser un tema especialment sensible, el Govern no hauria de caure en els errors dels seus predecessors, que en moltes ocasions van escatimar moltes dades als conseller generals sobre els temes relacionats amb els afers exteriors. I és que evidentment aquesta és una competència de l’Executiu, que ha de disposar d’un marge de llibertat suficient per treballar, però no s’ha d’oblidar que qualsevol conveni al qual s’arribi necessita ser aprovat posteriorment per la cambra parlamentària.

També s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar les respectives postures que s’han adoptat en aquest cas que van ser precisament els liberals, dels quals són hereus els reformistes actuals, els que van demanar iniciar una negociació amb la UE l’any 2004 per assolir un acord monetari que permeti a Andorra encunyar euros. El cert és que els socialdemòcrates ja van haver de fer front al principi de la legislatura a la “patata calenta” que els van deixar els liberals sobre la fiscalitat a l’estalvi i ara s’han vist de nou obligats a avançar en aquesta negociació, única via possible si el que es pretén és un apropament futur a la UE, que és el que defensa el seu programa electoral.

Els reformistes, per la seva banda, poden haver trobat ara l’excusa perfecta per justificar un vot negatiu dijous vinent a les lleis fiscals, una lleis que en el fons mai han volgut. D’aquesta manera, la legislatura pot haver servit de ben poca cosa.

Julià Rodríguez

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*