Els bancs haurien de ser públics?

L’economista  Murray Rothbard, traspassat el  1995, deia: “Les funcions de l’estat es divideixen en dues: les que cal eliminar i aquelles que cal privatitzar”. Lluny de compartir aquesta asseveració tan rotunda, penso que l’estat ha de  regular  els mercats i ajudar a pujar l’ ascensor social a aquelles persones que en queden al marge.

Tots o quasi tots, sembla que estem d’acord en que aquells serveis bàsics que demana la societat i que afecten enormement al ciutadà, com són la sanitat,  ensenyament, pensions, transport públic, etc han de ser públics i han de ser els estats els responsables i garants del seu bon funcionament, degut a la gran transcendència sobre la totalitat de la ciutadania.

En la societat actual marcada pel salvatge capitalisme financer no és el funcionament del diner un factor bàsic  i summament inestable que afecta l’economia real i a tota la ciutadania?

Analitzem la situació actual en que la crisi de l’economia  està afectant  a nivell  mundial, a la financera per descomptat i a la real també. No cal que la doctrina del neoliberalisme, gairebé diria  anarco-capitalisme, pregoni als quatre vents  l’autoregulació dels mercats.

En aquests moments la teoria del “cadascú que s’espavili” s’ha desmuntat. El mercat s’autoregula mentre es succeeixen records de beneficis.

Segons la doctrina imperant a Espanya i a molts altres llocs, quan hi ha pèrdues i un banc posa en risc el sistema, l’estat te la obligació de salvar-lo per què els altres bancs no caiguin en cadena. S’ha desmuntat d’aquesta manera uns dels pilars del neoliberalisme. Resulta que es capitalitzen  els guanys i  socialitzem les pèrdues.

El conjunt de bancs espanyols en aquests moments generen més  de 27 milions d’ euros diaris. Quants en recobrarà  l’ estat, després que aquest hi aboqués  mils de milions per sanejar-los? Aquests casos no són uns episodis aïllats. S’han produït diferents vegades en llocs distints i es continuaran produint si algú no hi posa remei. Potser no a casa nostra, perquè la situació, si es produís seria inversa.

Estic convençut que  els bancs públics haurien de competir amb els privats, sota les mateixes condicions i premises legals. Crec que al nostre INAF  se li podria encarregar les mateixes funcions que als bancs privats i  la gestió de les finances públiques, incloses les reserves del fons de pensions de la CASS.

Lluís Ramon Samper

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Angel Fernandez Ruiz ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*