I després del pont què?

Ja ha passat el darrer pont de l’any i sembla que tothom està content. El temps havia fet de les seves i les pistes estaven en bon estat, els turistes van arribar en massa tal i com havien previst les enquestes de Govern, tothom estava content menys turistes que van venir. M’explico.

Varen trobar grans canvis, moltes més rotondes que l’any passat i, allò que es diu que serveixen per regular el trànsit, res de res. I varen afegir agents de circulació que la única cosa que feien era entorpir la marxa. Una carretera desastrosa per arribar des de la Seu fins a Andorra. Una carretera que et dona ganes de fer mitja volta i esperar a que estigui acabada per tornar.

Unes cues, sobretot a les tardes, caòtiques. Molta agència de mobilitat, moltes previsions de quans vehicle arribarien a Andorra i quan els tenim aquí no sabem què fer-ne ni on posar-los. No hi ha espais per aparcar gratuïts, i les places que hi ha es veu que son totalment insuficients quan ens visita massa gent.

Francament, tants diners invertits en rotondes i en crear aquesta agència de mobilitat i pel que sembla no serveixen per res. Potser hagués estat millor invertir una mica en la carretera que ve de la Seu. Sí, ja sé que no és nostre però tampoc és nostra la carretera que va del Pas a l’Ospitalet i les màquines llevaneus bé que la netegen quan a França prefereixen que els vehicles passin pel túnel del Puigmorens i hi deixin la quota de passatge.

I per si el caos encara no era suficient –baixar de l’hospital a Govern costava més d’una hora, cotxes de la duana que estaven fent cua com tots, quan en varen tenir prou varen enxufar la sirena, com si tinguessin pressa, i així la van acabar de liar.

Quan la poden posar la sirena? És que tenen dret a utilitzar-la encara que no tinguin una urgència? És que la duana pot tenir urgències al centre de la capital, de cop i volta?.

Apanyats estem si creiem que en aquestes condicions la gent vindrà com venia abans. No sé que troben tan interessant. Els preus no son el que eren, ja no val la pena comprar a Andorra com abans.

L’atenció al comprador cada vegada és més defectuosa, els atenem amb els peus i a patades. Una de dos, o la gent que puja és masoca o els agrada malgastar i perdre el temps.

Fèlix Canet

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*