Dret de transparència i accés a la informació

L’Article 19 de la Declaració universal dels Drets Humans diu: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ésser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.”

El dret a la llibertat d’expressió l’hem de defensar com un mitjà per la lliure difusió de les idees i el foment de l’autèntica participació política. És un dret fonamental i essencial per possibilitar el funcionament de la democràcia i de la participació pública en la presa de decisions. Els ciutadans no poden exercir el seu dret al vot de manera efectiva o participar en la presa pública de decisions, si no compten amb un lliure accés a la informació que emana de les administracions públiques.

Aquest ha d’ésser un dret a la llibertat de pensament, opinió i expressió en el que s’ha d’incloure el dret de buscar, rebre i difondre informacions i idees de tota condició, i proposar accions, sense consideracions de discriminacions, sigui oralment, per escrit o de forma impresa o artística, o per qualsevol altre procediment d’elecció i gust. També ha de ser protegit, l’exercici d’aquest dret, davant d’aquells que, mitjançant qualsevol practica o modalitat, puguin impedir-lo, establint per a tal fi de garantia els procediments judicials.

És un dret que és revela en la seva capacitat per participar en la societat, incentiva l’opinió pública, en igualtat de condicions de difusió, entre si, els plantejaments (llibertat d’expressió), i on les persones que formen la societat, aprecien l’existència d’opinions diferents, discrepants o dissidents. Això permet exposar, discutir, posar a prova, mantenir vives i fonamentar les diferents opinions, que cada individu valori que idees son verdaderes, falses o relatives, i evitar que una sola, la de l’administrador, es converteixi en dogma o prejudici infundat.

És necessari, dins de les societats democràtiques, i on siguin vigents en efectivitat i en quotidianitat els drets humans, la involucració i el debat permanent, arribar aconseguir el dret a la informació i a rebre-la amb totes les garanties.

El dret a la llibertat d’expressió i d’opinió és un dret que s’ha de que promoure al màxim a causa del paper decisiu que juga sobre la democràcia i la participació pública en la vida política.

Aquest és un dret dels més amenaçats pels governs repressors i per autoritats que volen imposar la seva ideologia o valors personals, fent callar als altres.

Els arguments o normes sobre la privacitat poden dificultar la investigació i la informació d’actuacions corruptes i il•legals. Les normes de privacitat són per protegir els assumptes privats de les persones, però no han d’ésser utilitzades per negar el debat d’assumptes d’interès públic.

La censura informal es refereix a una varietat d’activitats, oficials o oficioses, dels ens i administracions públiques, plantejades per prevenir la publicació d´informació crítica per ells.

Els càrrecs electes públics (per la potestat de decisió que tenen), càrrecs de confiança i funcionaris, estan subjectes a una major fiscalització per part de la societat.

La manca d’informació, dosificada, amagada o negada per part dels poders públics, és un clar síndrome dels greus conflictes de transparència i credibilitat dels que ens administren.

La negació arbitrària d’informació i la creació d’obstacles al lliure flux informatiu violen el dret a la llibertat d’expressió.

A la nostra societat encara li manca perfeccionar i polir els progressius conceptes de democràcia, que entre altres valors, passa per la participació ciutadana mitjançant el control de les nostres administracions públiques i parapúbliques. I per assegurar aquest dret, és necessari garantir el dret a rebre, dels poders públics, la informació que se’ls hi demani, sense confidencialitzacions, ocultismes o enganys.

Respecte a l’accés a la informació apropiada per les autoritats i administracions públiques o parapúbliques, hem de reclamar i garantir el dret de la ciutadania, a ser informat pel Govern, els Comuns i els Quarts, a través de normatives no limitatives (Llei d’estadístiques, transparència d’actuacions, penalització jurídica als administradors i a l’administració que vulneri el dret del ciutadà a ser informat, …), que incloguin els següents criteris: la legislació ha d’estar conduïda pel principi de màxima informació i transparència; les institucions públiques i parapúbliques deuran d’estar obligades a publicar informacions claus; els òrgans públics deuran de promoure activament el govern obert.

Avui en dia, tots els governants d’ administracions públiques (Govern, Comuns i Quarts) i les parapúbliques, sota la responsabilitat de la transparència i la legitimitat quotidiana, han de respondre i aclarir, amb quantitat i qualitat qualsevol petició o demanda d’informació que els ciutadans puguin demanar, perquè aquests puguin jutjar la gestió dels administradors amb fonament, sense que se’ls oculti res.

És la defensa de la transparència com a qualificació de la llibertat d’expressió i d’informació (donar-la i rebre-la), ja que sense transparència la informació és escassa i l’opinió poc sustentada.

Al nostre país, immers en una greu i profunda crisis econòmica i amb greus comportaments de corrupció, prevaricació, nepotisme i informació a efectes no punibles, i de relacions tradicionals pels usos i costums històrics del país, una Llei de transparència i accés a la informació és una eina implacable de les persones contra els mals heretats d’altres èpoques, quan es governava per influències, amiguismes i nepotismes, i es un mitjà per exigir la claredat i transparència dels càrrecs polítics, de confiança i dels funcionaris, i per influència, de les nostres administracions públiques.

Assegurant el dret d’accés a la informació en poder de l’Estat, dels Comuns, dels Quarts i de les parapúbliques, s’aconseguirà una major transparència dels actes de les administracions nacionals, garantint les institucions democràtiques.

Una Llei de transparència i accés a la informació ha de contenir les garanties per assegurar, efectivament, el dret d’accés a la informació i que, per homogeneïtat, permeti a Andorra signar el Conveni del Consell d’Europa sobre accés a documents públics, amb els següents preceptes:

A- El dret a la informació és un dret de tots.

B- La transparència i l’entrega d’informació és una obligació de tots els càrrecs electes i de totes les administracions públiques i parapúbliques.

C- El dret d’accés a la informació s’aplica a totes les entitats socials, professionals i públiques.

D- El tràmit per realitzar les sol·licituds d’accés a la informació ha de ser senzill, ràpid i gratuït.

E- Els càrrecs electes i els funcionaris tenen l’obligació d’ajudar als sol·licitants.

F- Principi de publicitat de la informació: El secret i la denegació d’informació són l’excepció, sempre legitimada per la llei.

G- Les denegacions d’accés a la informació han de ser limitades i estar degudament motivades i argumentades.

H- Tota persona té el dret de recórrer les denegacions d’accés o a la no resposta de les sol·licituds realitzades.

I- Les administracions públiques i parapúbliques, a iniciativa pròpia, han de posar a disposició pública informació sobre les seves funcions i costos, sense que sigui necessari realitzar sol·licituds.

J- El dret d’accés a la informació ha de ser garantit per un organisme independent.

L’important és assegurar a tota persona, sigui per iniciativa pròpia o a través d’entitats socials, professionals, representatives, privades o públiques, el dret a sol·licitar i rebre informació de les decisions i exercicis de les administracions públiques.

La Llei de transparència i accés a la informació s’ha d’aplicar a totes les administracions públiques i parapúbliques, a nivell nacional (Govern, ministeris) i a nivell parroquial (Comuns, Quarts), exigint que es compleixin les obligacions de transparència proactiva.

Sense la possibilitat de tenir accés a la informació pública amb transparència, per opinar lliurement, denunciar injustícies i demanar canvis, l’home està condemnat a l’opressió.

Guillem Fornieles

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*