El Govern que es preconitzava com el dels millors no ho podia haver fet pitjor en la destitució del director de la ràdio i la televisió públiques, Francesc Robert. Ho va reconèixer en part el propi cap de Govern, Antoni Martí, en la seva compareixença per explicar aquesta decisió. La tardança en resoldre aquest tema ha generat tot tipus d’especulacions durant les darreres setmanes, cosa que el Govern s’hauria pogut estalviar si hagués actuat correctament i amb rapidesa, tal com va dir el màxim responsable de l’executiu.
Una vegada més s’ha fallat en les formes quan precisament, segons el propi Martí, són tan importants, també en política. El nomenament de la direcció de l’ens públic que aplega els mitjans de comunicació és una cosa que correspon de manera exclusiva al cap de Govern i també, per tant, la seva destitució. Això ningú no ho discuteix, però, s’espera que totes les decisions d’un Govern siguin raonades i, pel que va explicar Martí en roda de premsa, l’únic clar és que hi va haver una pèrdua de confiança en el fins ara director de la parapública.
Així, la tan proclamada transparència brilla en aquest cas, més aviat, per la seva absència i l’opinió pública encara es pregunta què és el que ha passat realment. Tampoc s’entén que de manera reiterada el ministre portaveu, Jordi Cinca, manifestés que desconeixia que s’estigués buscant un recanvi al capdavant d’RTVA, el que deixa en evidència que, almenys en aquest tema, no s’ha actuat de manera col·legiada o almenys amb la complicitat que cal esperar entre tots els membres del gabinet.
Segurament l’etapa de Robert serà considerada en el futur com una de les més plurals i independents de les que ha viscut la televisió andorrana pel que fa als informatius es referix. I, a més, s’ha de recordar que les seves opinions expressades en una ràdio sobre el coprincipat en res s’han reflectit en la seva feina. Ara només cal esperar que el canvi a la direcció d’RTVA no retorni de nou els mitjans públics a altres èpoques en què es caracteritzaven per un clar dirigisme polític del Govern de torn perquè això seria donar un pas enrere.
Pel que fa al coprincipat crec que el poble andorrà té una elecció difícil. Apostar per la despenalització de l’avortament, com vol la majoria i com és habitual al nostre entorn, suposaria emprenyar al copríncep episcopal i previsiblement apostar per la independència plena, per la república. Per la majoria d’edat com a estat. L’altre via és continuar com fins ara. Però arriba un moment a les persones que hem de madurar i anar sols. Li ha arribat el moment al poble andorrà? Potser les paraules de Francesc Robert són un símptoma que estem a prop d’aquest moment.
Què passa aquí? El Cinca diu que no en sap res i al cap de tres setmanes d’agonia fan fora al director d’RTVA, fent mal a l’afectat, al millor estil Martí. Al cap i a la fi el que va dir el Francesc Robert és el que pensa la gran majoria de la població andorrana (a excepció de la subsíndic, clar). Les desbarrades i manifestacions excessives i fora de lloc que ha fet el mitrat, aquí ningú en diu res… (el Bartumeu va ser l’únic); en canvi l’expressió d’un sentiment majoritari per part de F. Robert té una repercussió desmesurada i cruel.