Carta a un economista concret

M’imagino tornant sol a casa després de la feina, ja que no hi ha qui t’aguanti. Et tanques a casa teva, poses la televisió i et cuines algun plat precuinat al microones, ni fer un bon àpat a casa pots. Tu només entens de números, de persones i de cuina no en tens ni puta idea.

I m’imagino que tornes sol ja que no tens dona que et suporti i per tant, no pots tenir fills a qui passar la teva “intel•ligència”.

Què li diries a la teva dona o als teus fills quan et demanessin: Com ha anat el dia, papa?

I tu els haguessis de contestar: avui he deixat sense feina a dues persones que no conec de res. O bé: avui he reduït el sou a una mare, li he tret el complement.

Imagines la cara de la teva dona veient un tros de carn al costat seu, un tros de carn que no té sentiments, que tant li fa el que passi als altres, a un tros de carn que només sap que dos i dos són quatre però que dir t’”estimo” o dir “què feliç sóc”, no sap com es fa.

Ets un tros de gel que ara amb la crisi està de moda i es farà d’or cobrant molts diners per deixar les plantilles de les empreses com més minvades millor. Ets un tros de gel de qui els teus fills, si en tens, no aprendran mai res de bo. Si els has ensenyat el que fas tu, si els has dit que en la vida s’ha de ser fred i sense sentiments jugaran sols, estaran sols, seran antisocials i no podran estar acceptats en cap lloc. Els passarà com a tu, arrossegant-se sols entre la societat que haureu creat. Potser sí que intentareu arreglar els problemes de la societat però destruïu completament el benestar de la gent i el benestar dels qui us envolten.

No us puc desitjar cap cosa bona, només que us extingiu quan abans millor i que la societat, que no es “tonta”, us torni tots els mals que feu corregits i multiplicats per l’infinit.

Per sort, a mi em van educar creient en la gent i en les seves coses bones. Sempre he mirat el benestar d’aquells que m’envolten i estic segur que si m’assento a la porta de casa meva, passarà allò que la saviesa popular diu: veuràs el cadàver del teu enemic passar. Que no tardi aquest dia és el que més desitjo. I si aquesta feina bruta que fas, ho fas perquè et paguen bé, que a aquells que et paguen els passi el mateix que a tu.

Fèlix Canet

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Anna Revert ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*