Aquest film retrata en tota la seva nuesa i incòmoda aspresa el procés de decadència física d’un home gran i malalt atrinxerat en el seu desmanegat pis. L’ancià s’ha refugiat en una volguda solitud envoltat exclusivament dels records i les empremtes de la seva dona i la seva filla en un estat personal d’abandonament i d’indigència.

Aquest ermità atrinxerat que viu en l’encapsulament al marge del món rep consells d’amics, pateix pressions de veïns i, fins i tot, rep l’assetjament abjecte de la propietària del pis per intentar fer-lo renunciar al seu assumit desterrament personal en un llastimós estat de reclusió. Es tracta d’un film d’una radicalitat extrema, dotat d’una austeritat espartana, que va a la recerca d’allò essencial per esbossar, tal com resa el títol, un apòcrif martirologi laic fet de sofriments i dolors en el castigat cos d’un penitent irredempt.

El gironí Pere Vilà Barceló aconsegueix estrenar la seva segona pel•lícula La lapidation de Saint Étienne després d’una llarga trajectòria en el terreny del curtmetratge i un primer llargmetratge Pas a nivell (2007). La segona pel•lícula del jove gironí s’ha fet en règim de coproducció entre Espanya i França i ha comptat amb la participació de la productora de Lluís Miñarro, Eddie Saeta, i l’empresa gironina DDM Visual.

El film ha estat rodat pràcticament enterament a Girona, és parlat en francès i el seu protagonista principal és interpretat d’una forma senzillament trasbalsadora pel veterà actor francès Lou Castel, autèntica icona del cinema europeu d’autor que ha rodat sota les ordres de directors com Wim Wenders, Pier Paolo Pasolini o Marco Bellochio.

Aquesta pel·lícula va ser mereixedora del guardó atorgat pel jurat de la crítica internacional Fipresci a la passada SEMINCI’2012 (Semana Internacional de Cine de Valladolid), un jurat del qual vaig tenir l’honor de participar al costat de la col·lega alemanya Angelika Kettelhack i el company rus Alexey Gusev.