Ens trobem davant d’una situació insòlita. Moltes persones estrangeres que visiten l’Estat espanyol, no acaben d’entendre com en un país amb un atur que camina cap el 30%, més del 50% pels joves, existeixi una relativa pau social. Seria raonable entendre que les generacions que van patir la dictadura franquista, siguin incapaces de superar la por generada pel franquisme. No és raonable però, creure que el virus d’aquesta por, hagi estat inoculat i transmès a les actuals generacions, la qual cosa faria versemblant l’actual manca de lluita d’una societat servil domesticada. Exceptuant les protestes dels iaio flautes i els indignats, que volen canviar ingènuament una societat, simplement protestant i també la moguda, aparentment reeixida, per frenar els actuals desnonaments, causants de nombrosos suïcidis.

Al marge del virus de la por, es poden esmentar dues possibles respostes. L’existència d’una economia negra submergida, que fa que l’atur sigui molt més baix del que oficialment es reconeix. També l’efecte amortidor en que s’han convertit moltes pensions de jubilació, que serveixen per apaivagar masses misèries familiars. Finalment cal acceptar el fet d’una ciutadania, propietària de la seva vivenda, amb un dels percentatges més alts d’Europa. Aquesta realitat suposar trobar-nos davant d’una societat conservadora que li fa por perdre la seva propietat. Sigui quines siguin les respostes possibles, es fa difícil assumir l’actual pau social, a menys que realment ens trobem davant d’una possible bomba de rellotgeria.

Per Josep Aracil i Xarrié, President d’Eurosenior, joarxa@gmail.com / ACPG – Redacció