Les condicions de treball dels conductors d’autobusos a Andorra

Amb aquest escrit, el Sindicat Andorrà de Treballadors dóna una visió general, no absoluta, sobre la dinàmica de treball dels conductors d’autocars.

TREBALL EFECTIU:

El conductor a l’iniciar la jornada laboral, durant un temps de 15 minuts, o més, ha de comprovar l’estat del vehicle en general. I quan acabava el torn, recomptar els tiquets i recaptació, fer el canvi de torn, i/o tornar a l’aparcament. Després, al finalitzar la jornada, diàriament ha de netejar l’autobús: vidres, brutícia dins l’autobús (de vegades restes repugnants), i, si escau, rentada general exterior, ja que no sol haver un servei de neteja de l’empresa.

El temps d’inici o finalització de la jornada laboral, que inclou el temps de desplaçament des de la sortida des de l’aparcament fins al lloc d’inici de la línea de transport o servei, o viceversa, el conductor no el té reconegut com a treball efectiu, ni computat, ni abonat econòmicament, per part d’algunes empreses de transports de viatgers, com a temps efectiu de treball.

Aquests desplaçaments a causa del treball, s’haurien de computar com a treball efectiu, i així ho expressa l’art. 56 i l’art. 54.2 del Codi de Relacions laborals.

Descans diari

En el servei de línea fixa i diària (interurbana o urbana), l’empresa lliura setmanalment (en algun cas, per jornada) al conductor, un llistat de ruta i horari a complir en cada parada i que ha de ser plenament complert pel treballador. Aquest temps de treball sense interrupció, sol ser de 7:30 h seguides durant sis dies a la setmana.

Sobre les pauses de descans diari en jornada intensiva està establert per la Llei, és obligació de l’empresa que s’incloguin a la planificació diària perquè el treballador gaudeixi del descans Però no es respecta aquest temps d’interrupció, treballant 7:30 hores seguides sense interrupcions. Fixeu-vos en les línees interurbanes i urbanes.

No es compleix l’art. 64 del Codi de relacions laborals.

Descans entre jornades

En moltes ocasions, segon les característiques del servei de transport (a part de la ruta fixa, hi ha altres serveis discrecionals), els conductors no gaudeixen del temps de descans pertinent, ja que entre dos serveis de transport en jornades successives, no hi ha un descans mínim d’hores (com prescriu la llei), i com es pot comprovar a les referències de registre, que recullen el treball real dels conductors (i si aquestos documents no estan destruïts, manipulats o falsificats). Entre jornada i jornada s’arriben a realitzar un repòs de tres o quatre hores, no més. I en alguna ocasió, menys.

Descans setmanal

Com ja sabem, els treballadors han de gaudir d’un dia de descans setmanal. Però durant la temporada d’hivern, molts conductors, que treballen per empreses d’autobusos dedicades a l’àmbit de l’esquí, no solament no gaudeixen del seu dia festiu, sinó que s’han donat casos de estar mesos sense jornada de descans. Malgrat la diferencia d’augment de treball per temporada d’hivern, les empreses solen mantenir el mateix nombre de conductors en nòmina.

Els conductors no poden escollir la possibilitat de treballar-ne o no, durant tant temps sense festa. No és una decisió voluntària. I tant si els hi agrada com si no, han de treballar sense descans setmanal molt de temps. Acceptar o al carrer.

A la queixa d’algun conductor, l’empresa reclamada a respost que ella considera laborables els 365 dies, perquè ha de prestar un servei públic, i que els seus treballadors formen part d’aquest servei públic. Aquesta filosofia d’explotació nega que els treballadors tinguin dret al descans setmanal, i nega que tinguin dret a la remuneració legal per les hores extraordinàries. En cap moment l’argument de servei públic justifica la manca de drets laborals dels treballadors.

L’art. 65 del Codi de Relacions Laborals ho preveu expressament.

Les jornades de descans setmanals són obligades i irrenunciables.

Es practica un clar incompliment del Codi de relacions laborals per part d’algunes empreses del transport públic de viatgers. Però a aquestes no els importa. Només pensen en el benefici propi, i no adopten cap mesura de coordinació per prevenir el servei i garantir els drets laborals.

Les empreses d’autobusos que gestionen aquestes vulneracions del dret laboral i de seguretat tècnica, amb possibles conseqüències d’accidents, haurien de ser controlades per les autoritats responsables en favor de la prevenció en la seguretat viaria. No es pot permetre la impunitat d’aquestes pràctiques per la part patronal.

Hores extraordinàries

Molts conductors d’autobusos fan moltes hores extraordinàries (especialment a l´hivern), sobre les quaranta hores setmanals establertes al Codi de relacions laborals. Per veu dels conductors, en molts casos, aquestes hores no són abonades per les empreses, ni recuperades pels treballadors.

Parlar de conductors d’autobusos que porten persones, assentades o de peu, segons la capacitat legal de l’autobús (infants als col·legis, persones grans, transport interurbà, turistes transportats des de, i cap a fora les nostres fronteres), en hores punta amb una circulació atapeïda, controlant l’accés d’usuaris als seus autobusos, etc…, és parlar de persones d’un alt nivell de responsabilitat, ja avesats en la professió, amb alta experiència en els carrers i carreteres del nostre país.

El Sindicat Andorrà de Treballadors manifesta que una part de les empreses de transports de viatgers vulneren de forma reiterada, els drets dels seus treballadors, en els temps de treball legal, les mesures de seguretat i salut en el treball, i les garanties tècniques i mecàniques dels autobusos.

Reclamem que els patrons i les direccions d’aquestes empreses respectin els drets dels treballadors

Valorem que les empreses de transport públic també son la imatge del país i el servei no pot quedar desatès ni per manca de professionals ni per manca de manteniment. Es pot preveure que poden haver imprevistos puntuals però no permanents i repetitius.

 

Guillem Fornieles

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Comments

Les condicions de treball dels conductors d’autobusos a Andorra — 4 comentaris

  1. Les persones que estan en un lloc de treball determinat han de respondre a un perfil i si no compleixin el mercat és molt gran i es poden contractar altres persones. Si no els agrada ser simpàtics que se’n vagin a la legió estrangera, que allà el que necessiten és mala llet i res més. Si estan de cara al públic que compleixin una mica.

  2. Después de leer en que condiciones trabajan, dudo mucho que su estado de ánimo sea el idóneo como para ser las personas más simpáticas del país…

  3. Això sí, hi ha alguns que gairebé no es guanyen el sou d’antipàtics que són. Potser els haurien d’exigir una mica més de dedicació, no tot és només conduir. D’altra banda, alguns són molt bons i atents i haurien de rebre un plus. Els que no serveixin que es dediquin a una altra cosa. Podria anar més al detall i dir qui són els uns i els altres, que aquí tots ens coneixem, de moment ho deixem aquí.

  4. de acuedo en todo ,sus derechos se deben respetar …….alguno de los conductores (no todos) tambien deberian respetar a los usuarios usando menos los moviles cuando conducen y siendo mas educado con ellos ,alguno deja mucho que desear …………..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*