Quan ens varen imposar l’ISI (IPI, IAC) vaig comentar que no era un impost just, argumentant que el que s’havia d’implementar era un IVA (IGI, per nosaltres), doncs aquest seria un impost neutre i just.

Es tractava (amb l’ISI) d’un sistema fiscal indirecte “modular” que comportava pèrdues fiscals per a uns i beneficis fiscals per a altres (no entraré ara a valorar en quina proporció), que va dur alguns “problemes” inicials (increment de preus inclòs), però al que ja estàvem tots adaptats i acostumats.

Tot d’un cop, des del primer dia del present any ja tenim el nostre IGI, substituint els anteriors impostos indirectes. I contràriament al que pensava, aquest canvi ha empitjorat la “situació”.

D’una banda, trobem més increments de preus que no haurien d’existir, d’altra banda trobem molts problemes d’adaptació, trobem també molts “casos” en els que realment no saben (ni tampoc els poden assessorar adequadament) com s’ha d’aplicar adequadament l’IGI.

El problema és degut a que l’IGI és un impost molt complex que “nosaltres” hem volgut simplificar massa i ara mateix no ens aclarim i no ens en sortim.

Per explicar-ho d’una altra manera, nosaltres tenim un impost indirecte de 57 pàgines, mentre que a Espanya disposen d’un impost indirecte que fa més se un pam de ample i que ha “patit” infinites modificacions (per dir-ho d’una forma molt planera).

Estava equivocat en la meva apreciació i potser millor que ens haguéssim quedat amb l’ISI que ja teníem assumit, però ja no podem fer marxa enrere i hem de “viure” amb el que tenim.

I el que tenim, l’IGI, patirà moltes modificacions, patirà un procés molt llarg d’adaptació fins que arribem a la “normalitat”.

Paciència doncs, per a tots els empresaris, paciència també per l’Administració i paciència també per a tots el usuaris o consumidors finals, que són els que han (hem) de pagar l’impost indirecte.

Mentrestant, però, els que estan pagant les conseqüències són els empresaris…