El Col·lectiu ETC de joves arquitectes va iniciar fa uns mesos un “Détour de França” en el què van explorar diferents projectes i accions d’arquitectura urbana en distintes ciutats. Un cop feta aquesta gira, la voluntat de reunir les iniciatives disperses i les persones trobades pel camí en una confrontació d’experiències i de punts de vista, ha fet nàixer “Superville”, una mena de G20 d’activistes urbans.

Aquest grup de reflexió –format no solament per arquitectes, sinó també per sociòlegs, urbanistes, professionals del màrqueting, artistes, paisatgistes, constructors, dissenyadors o simples militants– concep els projectes per la via de la transversalitat, integrant tots els actors i els habitants en les seves reflexions sobre les ciutats del demà. Més enllà de la trobada i del compartir experiències, l’ambició anunciada d’ETC era, a l’origen, de construir una xarxa influent i activa, sobretot prop dels estaments públics, per tal de posar en comú eines jurídiques o econòmiques al servei de les necessitats urbanístiques i dels habitants.

Un dels convidats a la trobada va ser Domenico di Siena, investigador activista resident a Espanya que va desenvolupar conceptes propers com “l’arquitectura social” o la “intel·ligència col·lectiva”, i va explicar com s’ha d’inventar una nova manera de fer en l’àmbit arquitectònic, donant l’exemple espanyol de que la saturació de projectes i la manca de treball ha portat a nous models d’aprenentatge i de creació compartida, tant de forma virtual com real. De les trobades se n’ha tret la conclusió que estem en un moment clau en el que cal definir quin és el rol de cadascú i, sobretot, les interrelacions existents (administracions, inversors, projectistes, habitants/usuaris…) amb els perills que se’n deriven. També cal considerar les accions sobre el territori que, segons el com i segons el quant, poden passar a valoritzar o a desvaloritzar, en un entorn movedís d’inestabilitat econòmica o jurídica.

La principal dificultat pel devenir d’aquest grup de reflexió es troba en la necessitat d’estructurar-se per, entre d’altres, saber com gestionar-lo i com donar visibilitat i ressò a les seves propostes. La voluntat finalment expressada per la majoria aposta per una organització horitzontal i transversal, basada en relacions interpersonals, una organització “peer-to-peer”, en la que tothom és alhora emissor i receptor, i que ha de tenir també com a base uns valors comuns de la col·lectivitat: posada en comú, compartició i complementarietat dels coneixements i la co-construcció dels projectes, i això en el marc tant de l’ús d’internet com de les trobades personals. El principal repte: la transparència, utilitzant totes les xarxes socials existents, multiplicant i associant diferents plataformes, amb una clara voluntat d’obertura i d’integració.

Esperem que aquest col·lectiu no es perdi pel camí com, malauradament, ha passat amb molts altres, que a l’inici s’han agrupat al voltant d’excel·lents idees i valors però que poc a poc han anat perdent força, arribant i tot a desaparèixer, per culpa de problemes d’estructuració o de gestió, quan no per falta d’implicació dels components.