Matinar el dia de Cap d’Any, pot semblar una experiència surrealista per a alguns. Pels que ens toca treballar de tota la vida,  és a dir, una part important de la gent que treballem al sector turístic i de serveis, pot ser un exercici esgotador si ens entestem a aguantar la nit abans fins els raïms, esperpèntic si empalmem, o gairebé místic si com qui diu no vam arribar a les postres.

Místic és llevar-se a les 6 del mati sense necessitat de despertador, i descobrir com la neu comença a empolsinar Arans, circular sol per les carreteres, tot preguntant-te , si hi han supervivents, o et trobes sola per afrontar el nou guió d’aquest “mecanoscrit del segon origen”….

Llavors arribes a La Massana, i veus cua davant la xurreria, gent encorbatada, vestida de lluentons, amb sabates que els fan descriure estils perillosissims damunt la neu recent caiguda…

Et pares a Escaldes a recollir els nebots, i ja comences a patir, en anar-te arrambant els cotxes tot pitant i felicitant al món sencer…

Només sortir en direcció a Encamp, la carretera està emblanquinada, a Valira Nova sobta la foscor (com cada mati) que contrasta amb l’excessiva il·luminació del túnel de Radio Andorra, i el nucli d’Encamp…

De Canillo en amunt, comences a trobar companys de viatge, treballadors de les pistes d’esquí , amb cares ressacoses, resignades…

A Incles la nevada ja és consistent, i en passar Soldeu, aquella sensació de dia que s’obre a mateix temps que la vall, et permet ja omplir-te els ulls i l’anima de serenor.

Quan surts de la negror del Túnel d’Envalira (aquest és de pagament, però esta menys il·luminat que el dels Dos Valires o el de Radio Andorra), el Pas de la Casa… Blanc, preciós!

La neu ho té això, tapa les misèries, les traces d’una nit agitada, els excessos de l’explotació mercantil del poble, i de les persones….

Tanta blancor, tanta tranquil·litat, et permeten imaginar, recuperar la il·lusió, que tot allò brut, que ens ha empastifat aquest any passat, quedi cobert per aquesta capa i que realment ens trobem davant de la pagina en blanc, i que tot queda per fer , tot per dibuixar…

Perdoneu-me, aquestes dates no sabria dir perquè, són com una revista de premsa de l’any transcorregut, i darrerament costa destacar-ne bones noticies. És com si l’apatia general, el pessimisme econòmic , a més d’arruïnar-nos econòmicament parlant, ens hagin arruïnat la moral, la consciencia….

Prou doncs, com la neu que neteja la cara a la terra, traiem-nos del damunt els pensaments tristos, les pèrdues, els dols, i encarem el nou any com una nova oportunitat.

Malgrat ens manquin els diners, i la salut a vegades, no deixem que ens robin els moments feliços, l’alegria…

Diuen que aquest any serà pitjor…. Això sera a condició que els hi permetem!

Desitjo que aquest any quedi la ruïna econòmica ofegada per un mar de solidaritat….

Feliç 2013 per als qui pateixen pels qui tenen al costat, perquè al cap i a la fi si pateixes pels altres, vol dir que ets persona, i això s’ha de celebrar!!!!!