Els Pastorets són una de les tradicions nadalenques més arrelades a Catalunya i malgrat tot força menystinguda. En general, una gran part de la població percep els elements de la cultura popular com una antigalla fossilitzada, als quals uns grups d’aficionats s’entesten a interpretar periòdicament.
Permeteu-me que en aquestes línies deixi de banda el valor etnològic o artístic de les diverses representacions de Pastorets, i em centri en dos aspectes prou rellevants que crec que són extensius a la majoria d’elements de la cultura popular.
Malgrat el llenguatge prou anacrònic dels seus textos, Els Pastorets s’expressen amb una radical modernitat com a element integrador i de cohesió. En els temps actuals on trontollen moltes formes de relació social i cultural, aquestes representacions són un punt de trobada de les diverses generacions i de les diverses procedències que conformen la nostra societat. Posar en escena uns Pastorets és un projecte comú d’un poble, una entitat o un grup que s’uneix temporalment amb aquest objectiu. Aquesta tasca comuna dóna sentit i personalitat al muntatge i esdevé un senyal d’identitat per a tot el col·lectiu que els representa. Per això identifiquem en termes col·loquials els diversos Pastorets amb el nom del poble o ciutat on s’escenifiquen.
Un altre senyal de modernitat és la capacitat d’aquestes representacions per renovar-se constantment. Els Pastorets i la cultura popular no són elements fossilitzats, ans a contrari, són ben vius, es transformen i s’alimenten constantment de noves aportacions. Si no fos per aquesta modernitat com s’entendria la seva pervivència al llarg dels anys i la vitalitat que expressen actualment? Aquestes manifestacions teatrals van néixer amb uns objectius concrets i adreçats a un públic que entenia i esperava aquell missatge. El caràcter doctrinal que ha dominat durant força temps les representacions de Pastorets han deixat pas a un missatge més obert però que no amaga l’essència original de l’espectacle.
Avui en dia ens adrecem a un públic que arriba a les representacions amb una predisposició ben diferent i hem sabut modelar el missatge i les formes de la representació. Aquest dinamisme dins de la tradició és un altre element de modernitat que trobem a faltar en altres segments o expressions de la nostra societat. Cal també estar amatent a una falsa modernitat que ens imposa una visió “laica” de la societat on no hi tenen lloc aquestes manifestacions nascudes al redós de l’entorn religiós. Aquesta visió reduccionista ens empobreix culturalment i socialment.
I per acabar, els Pastorets han estat durant molt anys refugi i motor de la nostra llengua en un entorn polític que li era clarament hostil, esperem que d’aquí a un temps no haguem de destacar aquesta tasca com a element de modernitat, però estarem “amatents al servei d’aquest poble”, per si de cas.
Per Per Josep Maria Soler Bonet, Coordinadora de Pastorets de Catalunya / ACPG – Redacció
