El problema dels 40.000 euros

Em refereixo a l’article 5 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que resumeixo:

No tenen la consideració d’empresaris a l’efecte d’aquest impost (excepte que manifestin de forma expressa la voluntat de ser-ho): Quan facin lliuraments de béns i prestacions de serveis que no superin la xifra anual de 40.000 euros.

Aquí posaria un “No m’agrada”, si es tractés del facebook i existís la possibilitat de fer-ho. Sempre dic el mateix, tots els topalls, ja sigui per dalt o per baix es presten a problemes i confusions.

Per posar un parell d’exemples, podem trobar comptables que facturin amb IGI al 4,5% i altres sense IGI. Taxistes amb IGI al 4,5% i altres sense.

Atenció però a l’article 1 del Reglament (Decret del 24-10-2012 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost general indirecte, que també resumeixo):

En el període de declaració de liquidació en què es depassi el llindar referit, l’obligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot l’any natural.

Seguint el mateix exemple, els comptables hauran de retrocedir les seves factures, cobrant el 4,5% als seus clients, per declarar, liquidar i pagar l’estat. Ho podran cobrar? Els seus clients estaran d’acord?

Més complicat ho tindrien els taxistes, en el cas d’esser afortunats sobrepassant els 40.000 euros, a qui aniran a cobrar el 4,5%?

Aquesta consideració de no empresari, si la xifra anual no supera els 40.000 euros, pot dur al frau de cobrar el 4,5% als clients i no fer cap declaració, ni liquidació, ni cap pagament. Una bona “propina”…

Sens dubte, un problema més de la Llei de l’IGI, que s’afegeix a molts altres, que hauran de ser rectificats. Aquesta Llei haurà de suportar unes quantes modificacions, que espero es facin de manera eficaç, ràpida però amb calma. I sobretot, abans de imposar sancions.

 

Miquel Calsina Gordi

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Comments

El problema dels 40.000 euros — 1 comentari

  1. No hi ha dubte que la llei s’haurà d’anar rectificant regularment i adaptant-la a la realitat de l’activitat econòmica. De fet el mateix ministre de finances ho ha dit repetidament. A Espanya cada any s’aproben un munt de decrets llei per anar-la adaptant i per tancar portes al frau intrínsec a aquest impost. També l’UE treu cada any noves directives en aquest sentit. Andorra, un cop ha volgut un impost com aquest, no serà diferent. Menys si tenim present que la llei que tenim surt d’un text presentat pel PS, totalment inspirat en la llei espanyola. No se si ara tots els empresaris que durant anys han reclamat un IVA -apal.lant a la seva neutralitat- hi estaran tan d’acord. Però en tot cas no veig perquè no ho ha de poder fer un empresari andorrà quan a tot arreu ho fan.
    De fet aquesta suposada complexitat és la que justifica, aquí i arreu, que hi hagi aquest llindar dels 40.000 €. La voluntat és que als més petits no els hi suposi un mal de cap afegit. Però s’ha d’insistir que és un règim voluntari i a tots els que estan aprop del llindar seria millor aconsellar-los-hi que es donin d’alta com empresaris.
    Estic d’acord amb l’autor que en tot cas el Govern ha de ser àgil en les successives modificacions de la llei i seria bo que escoltes les experiències que anirant adquirint els professionals de la comptabilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*