Keep calm, carry on

Ja està, ja tenim engegada la temporada de neu…. Tot esperant que ens doni una mica d’oxigen a la malmesa economia del país, no deixes de mirar-te perplexa, com van arribant amb els cotxassos, amb el darrer model d’esquís, i amb els modelets adients, tant per anar a xafar neu, com per sortir de compres….

És cert que com és costum ens queixarem, que no han fet el pont complert, que només han pujat per un dia o dos, que no han gastat massa….

Tot plegat, et deixa un regust agredolç.

No ho podem evitar, cada dia sembla que les coses vagin pitjor, igual aquí que als països veïns, i sembla impossible, que amb la que està caient encara hi hagin turistes valerosos, amb capacitat de venir a guixar la nostra pàgina en blanc…

Continuem mirant al futur més pròxim, incapaços d’albirar la llum a l’horitzó. Mancats d’idees, mancats d’empenta, mancats de recursos econòmics, ens lamentem, i ens acontentem en anar quadrant el dia a dia, tot esperant el 22 de desembre… Qui lo sà ?? Potser ens tocarà la loteria, i podrem obrir les ampolles de cava, amb aquella alegria, que any rere any veiem esclatar a les pantalles de televisió…

Va aquest any si !!!!

De fet aquest any porto gastat tot un salari en loteria… Aquest any tocarà!

I és que més val que ens encomanem a la sort, vista la miopia que demostrem tots plegats, a l’hora de plantejar-nos un canvi radical en la nostra manera de fer.

Mentre, tothom es preocupa com salvarem els pobres bancs, i als soferts ciutadans de la classe benestant que ara es veuen obligats a contribuir, a deixar-se controlar, amb l’excusa de la crisi, ens espolsem les puces pel que fa als problemes mediambientals.

La Cimera de Doha, una més, no ha servit més que per a confirmar el que tots teníem clar: que ningú no farà cap pas per a capgirar la tendència, que hem assolit i superat el record d’emissions, i anem camí de superar els dos graus de temperatura mitjana.

La lluita contra el canvi climàtic ha quedat arraconada en un calaix, i ja en parlarem al 2015.

La irresponsabilitat que estem demostrant és encara més greu si la sumem a la evidencia, dia rere dia  que aquest model està fracassant, però que tampoc sembla que vulguem canviar, convençuts com estem que això només es quelcom de cíclic, que la roda girarà, i que els que es vagin quedant pel camí , ves que hi farem….

Els governs i la política van molt per darrere, sempre a remolc, de les necessitats que tenen la societat i sobretot el planeta.

La complaença amb les politiques energètiques brutes o de desprotecció dels espais naturals, i doncs de les persones, la involució de les politiques mediambientals, els negacionistes del canvi climàtic… Tot plegat ens allunya de la idea , que cal donar un gir radical a les politiques per aconseguir un model mes sostenible, mes respectuós dels medi i l’home.

Parlant de respecte vers els altres, ja estem en els últims dies en que ens podem enfumar, tot generosament fent-n’hi aprofitar els veïns.

Dema serà l’últim dia en que en tornar a casa després d’un sopar, quan t’ensumin la roba, i arronsin el nas tot dient-te: aquesta nit has fumat molt, podràs al·legar, que tu no has sigut, que la culpa es dels teus veïns. També serà l’últim dia en que caritativament l’olor a tabac , dissimularà l’olor de fregits, i refregits d’algunes tavernes… Ves que el problema no sigui aquest, pels defensors del llibertarisme tabaquer…

Val a dir que amb la manca d’informació i de comunicació d’aquests darrers dies pel que fa a l’assumpte, ha generat una confusió prou divertida, i alguns ja s’han avançat d’uns dies. Al restaurant del cantó de casa, havien entès que la prohibició començava el dia 3… Quan ja has posat les pegatines per tot arreu , i posat un cendrer tot ben plantat a la porta, ja no hi ha volta enrere… Al Pas de la Casa, molts locals, que han obert per la temporada d’hivern, no s’ho han pensat dues vegades… Perquè empudegar-se durant deu dies…

En canvi, també ha estat l’ocasió per crear llegendes i desinformació: que si serà el 13 de gener, que si passat festes,… Tot plegat fa pensar que alguns en tenien poques ganes…

I perquè voleu fer com els europeus? Ara resulta que amb la vostra dèria de signar convenis de no doble imposició, l’hisenda espanyola ha descobert que a Andorra i la Cerdanya, s’hi amaguen defraudadors fiscals en potencia… Punyeta.. I a més s’ha acabat el “cuento” de l’amnistia fiscal, correm tots a declarar el piset d’Andorra! O potser és el moment d’aprofitar i demanar la residencia passiva a Andorra… goïta al menys aquí no tenim al Wert que ens imposi la reforma educativa, al Ruiz-Gallardon amb les taxes judicials, ni el Boi Ruiz per privatitzar la sanitat, el felip Puig o el Manuel Valls que ens atonyinin per protestar, el Diaz Ferran, donant-nos lliçons de treballar….

Que ens hem entestat en sortir de la llista de paradisos fiscals, ni que sigui amb una empenteta d’algun co-príncep , que ara és de vacances al Marroc… Però que no, que no ens trauran el nostre petit paradís… i ara sense fums !

Escrit per a l\’espai d\’opinió de \’Ningú és Perfecte\’ de Ràdio Valira

Facebook Twitter 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Marissa Espar, Marta Llardén Pujol han dit a FaceBook que els agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*