Una pàgina en blanc

No trobeu que un full en blanc té alguna cosa d’angoixant?

D’un costat és la porta oberta a la creació, a la imaginació, a la llibertat de poder construir alguna cosa nova, un suport on abocar tota la creativitat i l’enginy, la sensació única que tot queda per fer.

D’altra part, la incertesa de saber com l’ompliràs, el temor que tot plegat sigui del domini del “deja vu”, el desafiament per no tornar a repetir histories avorrides, errònies, amb final trist o inclús fatal…

La síndrome del full en blanc.

Formular-se preguntes en veu alta, questionar-se el sentit de la història i els personatges, i a partir d’aquests moment, el text que creix, endavant, endarrere, però ja tens un punt de partida, una mena d’ancoratge que donarà estabilitat a la nau…

Posar la ment en blanc, quina por… serà la ment que no existeix?

Posar la ment en blanc, una utopia molt més improbable que la pau mundial o el comunisme. Et concentres, sents el soroll de la porta, el soroll del veí baixant la persiana… Mires el mòbil per veure si t’has perdut algun missatge, el twitter, el Facebook…

El simple fet de voler deixar la ment en blanc ja t’impedeix de fer-ho. Deixar la ment en stand-by…

I en compte de buidar la ment la vas omplint de pensaments residuals. De fet deixar la ment en blanc és una metàfora, la ment continua rebent informació de l’exterior, això si, sense interpretar el pi que destaca en el paisatge…

De fet acabes posant la ment en blanc quan no hi penses…

Un xec en blanc, donar carta blanca, deixar a algú tota llibertat per a obrar, com si tot fos indiferent, com si tant fos, blanc com negre… Però les coses no son així , que ja ho deien els padrins: abans et quedis manc, que firmar un paper en blanc.

Quedar-se en blanc, perquè ja no saps que has de dir, perquè els que t’envolten van a cavall de l’euga blanca, ja no els queda ni un ral… Perquè ho llegeixes a tot arreu, ho veus i escoltes en tots els mitjans, que mentre a uns per anys i treballs els hi ixen els pèls blancs, d’altres se’n van en un cavall blanc, sense pagar els deutes , fent-nos veure que allò que és negre és blanc, tot convencent-nos, que tant és barret blanc, que blanc barret…

I ens conformem a girar els ulls en blanc, perquè ull que hi ha paper blanc, infants o persones innocents, i no convé que escoltin certes coses, no fos cas que s’escandalitzessin o ho escampessin inoportunament.

I és que com a bons tossuts continuem sostenint que la neu és negra i el sutge blanc, encara que constin negre sobre blanc, les estafes, les enganyifes, els negocis d’en Robert de les cabres: donar-ne dues de negres per una de blanca…

Entestats en què blanc i negre fa burell, buscant sempre el terme mig de les coses, no volent, o no gosant desmarcar-nos de la idea predominant, no encertem en el blanc , fem coster una i altra vegada…

Oposar una resistència tímida, inclús passiva, fer fil blanc, fil negre, baixar la veu, ablanir-se, obeir o sotmetre’s per por, fer la farina blanca… I et consoles tot al·legant que a qui te fam , el pa negre li pareix blanc…..

Fet i fotut, més que ser com l’ ungüent blanc, que per a tot aprofita i per a res val, i passar nits blanques embolicant els llençols, potser valdria la pena arriscar una mica, mullar-se, llançar-se a l’aventura, i provar si més no, de posar en entredit l’ordre establert, que quimeres i desenganys fan tornar els cabells blancs..

Potser només així tenim una possibilitat de fer blanc, de reeixir, d’encertar, de triar l’opció més bona i adient…. I si trobes aliats, no ho dubtis, que molts germans en un consell, encara que s’assemblin en el blanc de l’ull, allò que és blanc ho fan tornar vermell, quan s’ajunten moltes voluntats amb una mateixa finalitat, aquesta acaba per prevaler.

No demanis consell, els uns et diran blanc, i els altres negre…

Davant lo desconegut, davant la pagina en blanc, no et quedis blanc d’espant….. arrisca’t , guixa , posa-hi colors… I és que la “blancura”, mil faltes dissimula….

Uppps!!! Us prometo que no m’he pres res d’estrany… Quines coses més estranyes que provoca el marketing!!

 

Escrit per a l\’espai d\’opinió de \’Ningú és Perfecte\’ de Ràdio Valira

Facebook Twitter 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Guillem Valdés Alemany, Bernat Escoda han dit a FaceBook que els agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*