Austericidis, jo callo,tu atorgues, ell mana…

Feia dies que no us parlava del meu “twitter line” no trobeu? Però aquests dies en què no saps com començar aquest espai d’opinió, el Twitter és ben be una font d’inspiració inesgotable….

Aquests darrers dies la cosa va doncs de reivindicacions, de protestes, de drets…. I tot s’ha de dir, els piuladors no fan més que piular i repiular el que es miola, es borda, es cloqueja, es parrupeja, i es brama pel carrer.

Arreu d’Europa s’ha convocat una vaga general per demà 14 de Novembre. Serà una jornada de rebuig al que son les polítiques més que d’austeritat, “austericides”, una resposta a aquesta suposada “única política possible”.

És, a més,una jornada per a la dignitat de les persones, pels assalariats que han estat castigats per la pèrdua del lloc de treball, per la reducció dels seus salaris, per la pèrdua de drets socials, i la posada en perill de les pensions futures. També per la dignitat de petits i mitjans empresaris o comerciants a qui han tallat qualsevol possibilitat de finançament, i s’ha vist abocats a tancar portes en el millor dels casos..

Malgrat la ineficàcia de les polítiques de retallades per aturar la sagnia financera, els estats segueixen entestats, en utilitzar la tisora en drets socials, en sanitat, en educació, en serveis socials, i en serveis públics.

Augment de l’atur, menys salaris disponibles, menys capacitat adquisitiva, menys capacitat de consum, doncs menys producció a causa de l’efecte de la menys demanda, menys recaptació d’impostos, més deute, i més cost del deute, un perfecte cercle infernal…

Per això, enmig del silenci dels grans mitjans de comunicació , el ressò s’ha hagut de fer per mitjà de les xarxes socials, esperant aplegar als europeus en contra de la tirania de les politiques antisocials i ineficaces, que generen un sofriment cada dia més cru i generalitzat a més ciutadans europeus.

Mentre a Andorra, tímidament ens aventurem xino xano en la atzarosa via de la reivindicació, de la contestació social. Dic tímidament, perquè entenc que encara no som capaços de mesurar quant d’efectiva pot ser la força de moltes voluntats perseguint un sol i mateix objectiu..

Potser és que no ho tenim tant clar el que volien el Pepito i el Peret, aquells que caminaven al costat nostre el dia de la manifestació.. Potser senzillament el problema no és més que aquest.

D’acord vinc a la mani. Després me n’aniré a comprar…

Comprometre’s, involucrar-se lo just per no tenir que trasbalsar massa els hàbits quotidians…

El dissabte me’n vaig de cap de setmana, i sincerament, si tu t’estàs a la frontera repartint pamflets, em crearàs un conflicte de consciència que em pot distorsionar el principi del cap de setmana… Tot i que probablement al parar a fer el riuet a Ponts, ja m’haurà marxat del cap..

Som ben lluny d’aquelles vagues espontànies, on es parava la producció de tota una fabrica, de tot un poble, de tota una regió, per aconseguir una unça de dignitat pels treballadors i les famílies que en depenien. Eren èpoques on es lluitava per aconseguir drets.

Ara farts com estem tots, ens costa aixecar el cul de la cadira, ens fa mandra… i aquesta desídia ens aboca a perdre drets que uns van defensar amb la seva vida…

Sóc injusta ara mateix… De fet tenim tan integrat el dret a manifestar-nos, que fins i tot s’utilitza per celebrar competicions esportives, per perpetuar les desigualtats (perdoneu, volia dir per defensar la família, la llibertat d’educació, el dret del fetus per davant del dret de la dona…), i en fem us, fet i fotut cada cop que anem a l’aplec del cargol, o a rebre el Papa de Roma a Barcelona…

Així doncs, tens quelcom concret per reivindicar? Perquè esta vist que les manifestacions amb preavís a l’autoritat ja no funcionen…

Et sents sol amic? Tens un problema? Escriure Cartes al director al diari de torn, està vist que tampoc soluciona gran cosa, ni descarregar la teva fel en comentaris anònims a la xarxa tampoc et treu el pes del mal viure del damunt. Sempre pots enviar un missatge als “opinadors” habituals de diaris i ràdios, però saps amic, a nosaltres tampoc ens fan gaire cas…

Queda una altra solució amic, i alguns cops ha funcionat: declarar-se en vaga de fam.

Dic ben bé alguns cops ja que llegia en algun diari digital, que 700 presos kurds del Partit del Treballadors Kurd , el PKK, porten fent vaga de la fam, alguns des de fa gairebé dos mesos, el que fa que ben bé una cinquantena d’ entre ells estiguin a les portes de la mort, tot plegat pel que consideren una repressió intolerable de la seva cultura. Només volen que la seva llengua pugui ser utilitzada en les universitats i en els tribunals, volen tenir diaris i cadenes de televisió en kurd, i estan disposats a morir per això. I res que ningú no els hi fa cas…

Em direu que la terra dels Kurds queda molt lluny, i que el seu no és un sistema democràtic com el nostre…. Bé, aquí també n’hi ha de valents que arrisquen la salut i inclús la vida pel que creuen just… Recordo el diputat centrista francès Lasalle, que es deixava morir de gana, per protestar per la deslocalització d’ una fabrica de un grup nipó, de la seua vall del Bearn… Hi ho va aconseguir..

De tota manera, francament amic si no ets un polític conegut, capaços són de deixar-te morir de gana…

De debò que no sé que et podria aconsellar per a fer-te escoltar… anar a atracar un supermercat? Passejar nu per l’avinguda Meritxell?

No pot ser que s’hagi acabat amb el argumentar, que no serveixi de res el discutir, el raonar, el negociar.  Si l’acció col·lectiva es deslegitima, l’acció individual esdevé desesperada. No pot ser que la solució eficaç als problemes de la gent  sigui el xantatge a mort.

Mentre uns es mofen de les carrinclones reivindicacions col·lectives, uns altres acaben desesperançats llançant-se al buit, i això amic, és un senyal que hem caigut ben baix en les nostres societats dites democràtiques.

Escrit per a l\’espai d\’opinió de \’Ningú és Perfecte\’ de Ràdio Valira

Facebook Twitter 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*