Psicòpates

No se si ho fa l’època en que estem, ja ho sabeu, dies de difunts, Halloween, túnels del terror.., o bé, aquesta estranya passió que tinc per la novel·la negra, amb els seus serial killers, i els seus personatges foscos i dominats per les passions… o potser tan sols és culpa de la UOC, on ens han encomanat com a deures escriure un relat de terror en anglès … Probablement , no será més que la manca d’oxigen al cervell que em provoca la bronquitis i la confusió de les febrades….El cas és que darrerament veig psicòpates per tot arreu.

La psicopatia es caracteritza per una ruptura, una dissociació, entre la raó i les emocions. Des del punt de vista emocional, el psicòpata manifesta una insensibilitat total. En canvi, el seu raonament és racional i pragmàtic, únic i exclusiu, es focalitza en els propis interessos, i tant li fan els mitjans emprats per a aconseguir els seus objectius, encara que siguin reprovables, violents o perjudicials per als altres.

La majoria de les persones són conscients dels seus actes i de les conseqüències que en resulten, i habitualment són sensibles a les experiències dels altres: senten, pensen i organitzen les seves vides i les seves activitats de una manera que els psicòpates consideren amb menyspreu, ingènua o elemental. Al psicòpata li manca empatia, omet i menysprea els sentiments, les opinions, i els actes de les altres persones. És mentider i manipulador, però d’altra part mostra una cara amable i encantadora, simula estar integrat al seu entorn social, i estableix bones relacions amb els altres. Inclús en els casos greus del trastorn, pot fer front amb normalitat a les activitats quotidianes.

De fet moltes característiques del caràcter psicopàtic poden ser freqüentment ben valorades per la societat, i això fa que sovint aquesta patologia sigui difícil de detectar. Sovint, no s’identifica el trastorn fins que els seus actes assoleixen una transcendència notòria, juntament amb les greus conseqüències que comporten. Dirigents de tot tipus i líders de governs amb trastorns psicopàtics son els exemples mes notoris en aquests aspecte.

A la societat actual la majoria de la població delega la responsabilitat de prendre decisions als individus que considera especialment dotats per a fer-ho. Entre aquets individus, abunden els psicòpates de diferents graus, que a partir d’aquesta delegació de responsabilitats que els hi atorguen els seus conciutadans, s’atribueixen un dret absolut que creuen legítim i indiscutible.

Si tenim en compte que algunes polítiques estan orientades al servei d’ interessos, i que tenen per sol objecte, l’obtenció del màxim benefici sense preocupar-se el més mínim dels mitjans utilitzats, ni de les conseqüències, si hi sumem que politiques d’aquests tipus han estat concebudes i posades en practica per individus de personalitat psicòpata, amb la habilitat que tenen d’exercir el poder de manera inflexible i autoritària, ja hem begut oli…

Els dirigents psicòpates es consideren en possessió de la veritat absoluta, persisteixen de manera insistent i repetitiva en el seu discurs, ignorant i menystenint les opinions majoritàries dels ciutadans que els hi atorguen el poder. Menteixen i manipulen per a conservar aquest dret i son completament insensibles als sofriments que poden provocar amb els seus actes.

D’aquí a un pas de imaginar-nos en les mans d’en Daryl Van Horne, el que a “Les bruixes d’Eastwick”, enamorava i encantava a rosses, morenes i pèl-roges, per sotmetre-les a la seva voluntat.. O veure les mans del Eduard Manstissores, aplicant retallades en l’estat del benestar.. O imaginar la pobra Llei de la CASS, destrossada a cops de xurrac com en la Matança de Texas… I nosaltres atemorits com adolescents perseguits per en Freddy Krueger…

No trobeu que el neoliberalisme es una ideologia aparentada a la psicopatia?

El cert és que les politiques econòmiques neoliberals provoquen el deteriorament creixent de les condicions de vida de milions de dones i d’homes per tot el planeta, els empenyen a la precarietat i la pobresa, fan trontollar la convivència, afavoreixen la intolerància, el racisme i la xenofòbia, i obren les portes a conflictes perillosos, i de conseqüències inimaginables..

Però és responsabilitat nostra fer front als monstres que ens persegueixen…

En compte de sotmetre’ns com a anyells en silenci o fugir esmaperduts , amb el Jack Nicholson treien espuma per la boca al darrera com a Shining, toca reaccionar com en Danny, el seu fill, amb la visualització d’altres animes torturades, com a ajut per sortir-nos-en.

Una bona sessió d’exorcisme, per descobrir que fet i fotut són personatges grotescos més aviat dignes de qualsevol Scary Movie, o si m’apures amb un punt excèntric o macabre com la Família Adams…

Lo dit , que són pocs i els tenim encerclats…

Escrit per a l\’espai d\’opinió de \’Ningú és Perfecte\’ de Ràdio Valira

Facebook Twitter 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*