Pas de la Casa, mon amour!

Es curiós com a vegades les casualitats et porten a reviure coses que creies que havies deixat enrere….

Divendres, ens va deixar un personatge d’aquells entranyables, que de ben segur trobarem a faltar, la Pierrette Serres. Ahir mateix el seu home, l’Emilien li corria al darrere… Com diu el Michel el seu fill: “la meva mare quan decidia fer una cosa … hi anava, i desprès estirava al meu pare!”

Els meus sogres, el Jeannot i la Poli, que s’estaven a l’Equipement, els que netejaven la neu del costat francès, sempre m’explicaven com n’era de valenta la Madame Serres. Tant si nevava com si ventava, ella pujava amb la furgoneta a vendre els seus productes frescos al Pas. Baixeta i rabassuda tant li feia agafar el camió com carregar caixes… Es notarà un buit important, ja no la trobarem al darrera la seva caixa al supermercat, triant pèsols o bajoques.

Fa poc em van agafar per banda una colla de joves molt agradables i molt xafarders (ei .. de bon rotllo eh!!). No em pregunteu com però vam acabar parlant del Pas. Van caure els tòpics de sempre,  el Pas és un altre món, etc,etc.

La setmana passada el Gabi Fernandez, exercint de reporter Tribulete, també va anar a parar al Pas, amb la idea de treure l’entrellat del Far West andorrà.

I és que el Pas vist de l’exterior té això… Et demanen intrigats com pots viure allà, quan tothom s’ha fet a la idea, que deu ser un lloc inhòspit, cau d’ expatriats i gent de mala vida… Per una altra banda, es percep la sospita que alguna cosa hi deu haver, algun misteri, perquè la gent decideixi quedar-s’hi…

Potser sí que té quelcom d’especial, potser sí que és un país a part…

De fet està constituït per multitud de parròquies, gairebé tantes com bars hi ha… A cada parròquia hi tenen la seva especialitat, i, tenim la mala costum els Pas de la Casencs, de freqüentar-ne com a mínim dos per dia, així estàs gairebé segur de creuar-te amb la majoria de conciutadans… El cafè, llegir la premsa, saludar simplement, i això que s’han perdut les mítiques vetllades de botifarra i de set i mig l’ hotel Cimes… Bé, de fet, encara se’n troben d’antres de perdició, però no us els descobriré, que els Pas de la Casitos tenim els nostres secrets..

Al Pas també hi tenim les nostres llegendes urbanes…

Mireu per exemple, fa uns dies que corren unes pegatines, en Bleu , Blanc, Rouge, si us plau, del FRAP, llegiu Front Autonomista del Pas de la casa. Hagués jurat que la R corresponia a revolucionari.. Però no, no van per aquí els tirs. Si no m’equivoco, i crec que conec prou bé als meus conciutadans, més que la idea de deslligar-se d’Encamp, i annexionar-se a França (ho dic pels colors), es tracta més aviat de la revolta subjacent que sempre s’intueix en la gent del Pas. De fet, en la mateixa pegatina hi posa: “ Alliberem-nos de la màfia d’Encamp! Fem un comú autònom!”.

Diuen pels carrers, per les botigues, per les parròquies que hi ha una voluntat per part de la nostra capital parroquial, de deixar enfonsar el comerç, i el turisme del Pas, per provocar la fuita dels comerciants, la majoria d’origen forà, i així tornar per reconquerir un territori que consideraven erm, i que uns altres han treballat i fet florir….

El que us deia llegendes…

Ens agrada, i ens agrada amb passió, fabular…. deu ser l’herència deixada pels llargs períodes d’incomunicació, per la necessitat de buscar-se la vida perquè saps que ningú no et vindrà a ajudar de l’exterior, i que, de la cohesió i de l’ajuda mútua depèn la supervivència de la comunitat.

Els temps han canviat, però si us hi atureu una mica, si visiteu les nostres parròquies i us hi fixeu una mica, veureu que l’únic secret que té el Pas és la seva gent. En certa manera, sí que tenim alguna cosa d’aquell poblet que es deia Cicely, el de Doctor a Alaska, amb els seus peculiars i excèntrics residents, on es creaven situacions de lo més surrealistes i estrafolàries…

Un poble creat i defensat per comerciants de queviures… Gent important.

 Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte”de Radio Valira 23-10-2012

Escrit per a l\’espai d\’opinió de \’Ningú és Perfecte\’ de Ràdio Valira

Facebook Twitter 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Cristòfol Ferri, Sabine Brunel han dit a FaceBook que els agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*