Fa un any ja el 15 d’octubre es convocava una manifestació a nivell mundial. Eren els indignats…

Indignats perquè la democràcia representativa s’havia oblidat de la mateixa essència de la paraula democràcia.

Indignats perquè les entitats financeres i les agencies de qualificació financera decidien sense estat d’ànim les polítiques publiques, mentre permetien que els seus dirigents, els que ens havien portat a aquesta crisi continuessin enriquint-se.

Indignats per l’espoli dels recursos naturals, patrimoni de tots, a fi d’enriquir els interessos privats.

Indignats per l’esquerda que s’estava obrint dins la societat que pensàvem benestant, separant cada cop de manera mes evident els més rics i els més pobres.

Indignats per les pèrdues de llocs de treball i les retallades socials en nom d’una hipotètica recuperació de l’economia.

Indignats també per la passivitat d’una gran part de la societat , que ni tan sols s’indignava davant les injustícies flagrants que estàvem vivint.

Aquell dissabte 15 d’Octubre mes de 900 ciutats del món es van mobilitzar, i van ocupar les places i els carrers en un moviment global i solidari.

I Andorra també sortia al gran mapa dels indignats d’arreu del món. També hi van haver valents que van anar a donar la cara per a tots els que no van gosar ser-hi, o pels que no se’n van assabentar a temps (segons deien….).

Com aquí sempre sembla que anem a remolc, hem tardat un any pequè es convoqui una gran manifestació per a demostrar el grau d’ emprenyament general…

He rebut pel Facebook la convocatòria, eixida del grup AD800. Manifestació general Diumenge 21 de Setembre a les 14h a la Plaça Coprinceps d’Escaldes. De moment he contestat “potser”…

Potser hauria de deixar de mirar tant a les xarxes socials. Bé de fet, fet esta.

M’he donat de baixa d’aquests grups d’opinió al Facebook. Massa pluja d’idees, massa llocs comuns, massa llegendes urbanes, massa tòpics, massa descrèdits i insults fàcils, massa poca ideologia …, perdoneu, però algú ho havia de dir.

Vaig llegir que un entrenador de futbol en hores baixes, a qui aconsellaven replantejar-se l’estratègia de joc, contestava: “si he de morir, no ho faré pas per les idees d’un altre”.

Quines coses no?  Tant dir pestes sobre l’ambigüitat dels politics i ara em teniu aquí, despullant la margarida: l’odio, em molesta, no m’agrada, m’és indiferent, m’agrada, em fa molta fila, m’apassiona, em torna boja…

M’horroritza que s’assenyalin només a uns quants, sense admetre en cap moment que tots plegats hem estat còmplices del desgavell regnant. No podem caure en el tòpic de que tots els politics son iguals, perquè no és cert. Mentre la gent confií sempre en algú altre perquè les coses canviïn, això no funcionarà. Mireu sinó amb els canvis de govern, cada cop pensem que ens hem equivocat d’home,que hem triat malament… Ni la ràbia, ni la indiferència no ens portaran enlloc .

M’indisposa que desprès de 20 anys de mundialització a ultrança , ens adonem que sigui on sigui , als Estats Units, a França, a Espanya , o Andorra, ens em deixat prendre el pel per els mateixos lobbys financers, i que les elits polítiques , s’han deixat portar a calmar la set insaciable d’alguns interessos privats en compte de servir l’ interès públic.

No m’agrada , que la majoria de la gent miri amb indiferència com el veí tanca botiga, com el cosí s’ha quedat sense feina, i que només reaccioni quan comença a sentir l’escalfor del incendi… Com tampoc m’agrada que et rebel·lis perquè ara et toca contribuir al benestar general.

No em fa, ni fu ni fa, que perles dificultats econòmiques t’hagis de comprar un cotxe petit i utilitari en compte del cotxe “fardón”, o que hagis de renunciar a sopar en restaurants caríssims on t’ofereixen plats ordinaris a preus d’estrella Michelin. Al cap i al fi encara tens cotxe, i a males pots menjar a casa durant una setmana pel mateix preu.

M’agrada la idea que els electes puguin prendre consciencia, que la finalitat no és arribar a governar, sinó treballar per a la ciutadania, i que la democràcia participativa no desautoritza la democràcia representativa, sinó que la completa i la legitima.

Em fa molta fila que caminant junts, que discutint junts, puguem transformar la frustració que ens provoca la situació econòmica i social, en indignació i força política. Que les dècades de viure entre prevaricacions i mitges veritats en les quals tenen tanta tendència a caure els ciutadans respectuosos amb la llei, no ens vacunin contra aquesta il·lusió.

M’entusiasma pensar que més enllà de la protesta, hi ha propostes, projectes basats en un compromís, de TOTS, per la dignitat de TOTS. I això, sí senyors, significa posar-hi tots el coll i si convé les peles.

M’embogeix d’alegria, descobrir que ja no som uns xaiets esperant atemorits l’hora del sacrifici. Que per fi a Andorra, la gent se sent capaç de sortir, i demostrar el seu malestar.

Ja ho veieu… De la margarida només queda el botonet daurat. I penses, l’estimes o no??

Per cert, em diuen d’AD800 que el grup del Facebook és un grup obert en el que qualsevol hi pot escriure el que vol. La pagina oficial, “AD800 oficial”, és l’espai on estan les propostes treballades del grup… Uffff!

I jo abraçada a un manat de margarides blanques pensant que cal parar de marejar la perdiu, que no sempre es pot correspondre a allò que esperen els altres de tu, ni conformar-te amb els seus criteris o valors, que cal gosar plantejar la teva discrepància, fins i tot quan aquesta molesta…

Apa amics, ens veiem el diumenge a la Mani!!!!

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte”de Radio Valira 16-10-2012