La revolució… és pura especulació

El  curiós d’anar revisitant posts antics és que , t’imagines que els haurás d’adaptar i posar a l’ordre del dia… El trist és que t’adones que malgrat la sensació d’evolució permanent, i que tot va molt ràpid, en realitat poques coses canvien… El pitjor de tot és que quan fas recompte l’únic que pots veure és que les victimes cada dia són més, els necessitats augmenten, i els acaparadors no en tenen mai prou…

Avui 7 de Desembre, es el dia de la Revolució. O almenys és el que estan predicant grups a les xarxes socials, reprenent la iniciativa liderada per Eric Cantona, exjugador de futbol del Manchester United i conegut com un dels “infants terribles” del futbol.

Aquesta revolució tracta de posar els bancs contra la corda, anant a treure tots els estalvis el mateix dia, per així fer caure el sistema financer.

Però de debò la gent anirà a treure tots els seus estalvis del banc avui?

Es difícil de creure-ho. La majoria de comentaris a les xarxes, tot i estar d’acord en la idea de castigar al sistema financer, fan entreveure que la majoria de la gent continuen atemorits pel poder del bancs. Uns s’hi senten lligats, ja que d’ells depenen les seves hipoteques, d’altres ho farien de gust si realment tinguessin diners al banc.

El fet és que hi comença a haver una inquietud per part del sector financer, ja que una acció d’aquesta mena podria desestabilitzar el ja ferit sistema financer europeu.

A Europa si un banc pateix un fenomen de retirada de fons simultània, existeix un fons de garantia de uns 20.000€ de mitjana segons el país, per persona i per establiment bancari adherit al Fons. La qüestió no és en realitat quants diners retiraran, a menys que tots els seguidors tinguin la mateixa quantitat de diners en el seu compte que Cantona, la qüestió és saber si pot provocar una dinàmica de retirades en cadena, saber si la gent s’encomanarà al veure llargues cues davant dels bancs, i si això pot generar un “bankrun”. Un bank run que provoqui un pànic bancari, cosa que sol passar quan els clients ja no confien en la solvència d’un banc i decideixen de treure el seus diners, tots al mateix temps. El sistema , en temps normal, està basat en la confiança, ja que en realitat els establiments bancaris no tenen mai a disposició en líquid, la integralitat dels seus dipòsits.

En aquests moments, ens equivocaríem si només tinguéssim en compte el possibilisme del projecte. L’important és al meu parer, l’ interès que està despertant. És la prova que el descontent manifestat pels carrers aquests últims temps es lluny d’haver-se apagat. Malestar per la situació econòmica i per la manca de solucions dels governs arreu d’Europa.

La ciutadania d’Europa està farta de veure plans d’austeritat imposats amb la motivació de tranquil·litzar els mercats financers.

La crida a la revolució d’Eric Cantona es irresponsable ? Potser que si.

Però qui és responsable d’aquesta irresponsabilitat?

Per una vegada, aquells que han jugat amb els diners dels altres, i negat amb cinisme que les tombarelles dels mercats fossin controlades , tindrien un cert càstig.

Hi ha algun especulador, ni que sigui un sol, que hagi demanat excuses, o que hagi mostrat penediment per el patiment social que ha causat, per l’atur que ha provocat, per les despeses que s’ha hagut de consentir per a salvar el sistema?

Per una vegada el ciutadà, demostraria el cost d’ignorar el sentit comú.

La mobilització dels ciutadans s’ha de desenvolupar per exigir el càstig ala bancs que han actuat com a depredadors i lluitar per afavorir l’emergència de bancs alternatius, solidaris, i ecològicament responsables. Cal rellançar l’ interès pel bancs ètics, ciutadans..

Cal acabar amb el sistema bancari que funciona per la por que li tenim, i per la submissió dels governs als bancs. Cal acabar amb els banquers que transformen les salles de banc en casinos.

Aquesta iniciativa té doncs l’ interès d’obrir el debat sobre la funció dels bancs. Podria redibuixar el paisatge bancari europeu.

I jo, que voleu que us digui, només de veure tremolar els banquers, ja em reconforta una miqueta!!

 Per l’espai d’opinió del Ningú es Perfecte 7-12-2010

Escrit per a l\’espai d\’opinió de \’Ningú és Perfecte\’ de Ràdio Valira

Facebook Twitter 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*