Una pregunta important

A ningú se li escapa que actualment la Caixa Andorrana de Seguretat Social és un intens focus d’atenció dels mitjans de comunicació i de la ciutadania en general i potser ho serà encara durant algun temps, per diversos motius.

Amb l’enrenou generat per tot allò que la premsa reflecteix aquest dies sobre la CASS, una dama respectable del nostre país, amb mostres evidents d’ingrata sorpresa, fa poc em preguntava: “Com hem arribat fins aquí?”.

En resposta a la seva important pregunta, li vaig assenyalar un seguit de fets que, al meu entendre, condicionen de forma negativa el futur de l’ens. Sense pretendre fer una llista exhaustiva de tots ells, en reflectiré uns quants dels més notoris:

1-Durant 40 anys, fins el 2008, les pensions no contributives foren assumides per la CASS amb un cost total desemborsat de 255 milions d’ euros. Arreu les pensions no contributives són finançades pels impostos i és l’estat qui se’n fa càrrec i no la seguretat social.

2-En una època determinada, no tants anys, hom podia comprar punts de vellesa a la CASS, la qual cosa també ha estat nefasta per les finances de l’ens, si tenim en compte que aquestes persones en pocs anys recuperen allò que ells personalment han aportat als fons de vellesa.

3-La relació entre persones assegurades passives i actives està en retrocés. Fa uns anys per cada una de passiva n’hi havia sis d’actives, mentre que ara aquestes darreres han baixat a prop de quatre. Per un altra costat també davalla el nombre d’assalariats.

4-Fins el 2008, per la categoria de no assalariats, l’afiliació era voluntària, la qual cosa permetia entrar i sortir del sistema a voluntat, donant lloc a un tipus d’abús que consistia en donar-se d’alta a la CASS abans de fer-se intervenir quirúrgicament i de baixa un cop finalitzat el post-operatori.

5-De forma puntual, la CASS ha actuat com a financera del Govern, amb rendiments del capital prestat molt per sota dels de mercat, vigents en aquell moment, sigui per la compra d’unes costoses estructures sanitàries, que a llarg termini rescata el Govern mitjançant un lloguer o be per l’adquisició de FHASA, per part de l’estat, a través d’un préstec de la CASS, per posar alguns exemples.

6-S’ha de dir també que la CASS atorga prestacions que altres països no donen o limiten considerablement com poden ser, per exemple, els “brackets” de les ortodòncies, prestació que altres organismes de seguretat social només cobreixen si es donen unes condicions extremes: una separació molt gran entre les dents que impedeixi mastegar correctament, no poder tancar la boca de forma completa, etc.

7-El percentatge que es cotitza a la CASS per vellesa no està en línia amb el dels països veïns. A Andorra és un 10% del salari, mentre que a Espanya és un 30% pel mateix concepte. Convé recordar que allà la sanitat es finança a través d’impostos.

8-La Llei de la seguretat social del 1968, en els seus 40 anys de vigència, gairebé no fou modificada. Tot i la major esperança de vida experimentada al cap dels anys, la relació entre allò que es cotitza per vellesa i allò que es percep pel mateix concepte no ha estat posada al dia. Com a conseqüència de tot plegat tenim un desfasament que caldrà corregir establint, crec jo, una major coherència entre el valor de compra i el de venda del punt de vellesa

9-En èpoques passades foren venuts alguns actius adquirits de quan el Sr. Ubach dirigia l’ens. Segons reflectia aleshores la premsa, la CASS suportà una minva de prop de 8 mil milions de pessetes en les seves reserves. Avui encara es pateixen les conseqüències d’aquelles ruïnoses inversions.

10-Al meu entendre la CASS realitza algunes funcions que no li corresponen. Entre elles cal destacar l’avaluació de la capacitat pecuniària dels assegurats demandants del 100% en les prestacions destinades a les persones amb recursos econòmics insuficients. Per aquesta tasca que li ha estat encomanada, no disposa del personal idoni, com podria ser la figura del treballador o treballadora social.

11-El forts dèficits de la branca malaltia venen originats, jo crec, tant per la càrrega addicional que l’ha suposat la presa al seu càrrec de les pensions d’ invalidesa fins els 65 anys, com per els majors imports que atorga per aquestes pensions la llei 17/2008. Altres factors que incideixen també negativament són: el pagament de prestacions socials que no li corresponen, l’augment de prop 15% anyal dels medicaments, un més gran consum originat per una major esperança de vida i un presumpte atur encobert en la baixa temporal per malaltia d’alguns assegurats.

12-Finalment constatar que persones que han contribuït poc o gens al sistema en treuen abundosos profits. Vegi’s, per exemple, els 16 o 17 mil assegurats indirectes, els assegurats que han entrat al sistema a una edat avançada o els consorts assegurats indirectes que en arribar als 65 anys tindran una pensió equivalent al 10% de la que gaudeix el cònjuge, si el consort assegurat indirecte no en te una de pròpia. A tots ells s’ els donarà cobertura sanitària fins la seva mort. Tingueu en compte, que per una persona jove la despesa sanitària mitjana és de prop de 600 euros anyals, mentre que per una persona gran és a l’entorn dels 3.000.

“Conèixer el passat ens permetrà planificar millor el futur”. Aquesta fou la consigna de la dama en qüestió. En finalitzar la nostra conversa, afegí que l’opinió pública ha se ser sabedora dels fets que han portat a l’ens a la delicada situació actual.

Algú va dir que un poble que no recorda la seva història està condemnat a repetir-la.

 

Lluís Ramon Samper

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Espe Somoza d'Adrán ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Comments

Una pregunta important — 3 comentaris

  1. La fiscalia hauría d’actuar d’ofici des de fa temps però és un país masse petit i tothom té un mort a l’armari.

  2. Molt ben explicat. Pero que fan els representants dels assalariats i dels pensionistas al Consell d’administracio de la Cass? Crec que el mes assentat fora denunciar aquests fets a la fiscalía i demanar responsabilizaste penals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*