La convicció enfront la pressió

Els informadors ens enfrontem avui a unes circumstàncies complexes a l’hora de fer la nostra feina. L’informe de Reporters sense fronteres de l’any 2011 recull la mort de 57 periodistes i un col·laborador, 150 periodistes empresonats i 9 col·laboradors; i 116 internautes empresonats arreu del món.

Es reconeix que els motors de la llibertat de premsa estan en estats com Finlàndia, Islàndia, Noruega, Holanda, Suècia, Suïssa. Però la llista d’estats en els que la llibertat de premsa no només no està garantida sinó que està perseguida es tant llarga que fa mal d’estòmac llegir-ho. És francament preocupant el gir a la dreta i la retallada dels drets a la informació que vivim al centre d’Europa, no tant lluny de casa nostra, amb lleis que retallen drets i ens deixen tant poc marge d’acció o nul. Iemen, Xina, Ruanda, Sudan, Síria, Birmània,Iran, Turkmenistan, Corea del Nord, I els estats en guerra i en tota la franja del nord d’Àfrica son llocs on exercir és molt perillós.

Les noves tecnologies -el complex entramat que estableix la xarxa en la difusió de les més diverses informacions- ens eixamplen horitzons i alhora ens entallen. El germà gran on cercar documentació és també un gran germà que ho sap tot, ho controla tot, de nosaltres. Això fa que les nostres informacions estiguin permanentment mediatitzades i en perill de ser esbiaixades.

Però aquest no és un problema determinant, malgrat tot. La tècnica, els mitjans, sempre han estat una fórmula a través de la qual arribar als receptors. La clau de volta, més enllà de les tècniques de comunicació (determinants) rau les persones. Avui, qualsevol pot ser informador i donar detalls del que passa. La Primavera àrab ens ho ha demostrat: persones que treballen a través dels blogs per fer arribar el que succeeix al món. I alhora, tot sembla tenir el mateix valor aparentment, sense que, en realitat, el pugui sostenir: no tot és digne de ser creïble. La tecnologia –no ho hem d’oblidar- no és mai el mitjà.

Els autors de carn i ós ens posem al servei d’això fan fugisser i maleït com és la veritat.

I aquesta és la nostra tasca. Mantenir-nos forts en les nostres conviccions al costat dels més febles, dels perseguits, dels atacats, dels utilitzats, al costat de la veritat. I fer-ho davant de pressions personals i humanes i polítiques, i del xantatge econòmic. Sense que el poder polític, el poder econòmic siguin leit-motiv que ens facin pensar en un estatus millor. Sabent que la veu de la consciència té un preu. I que cal mantenir-nos dempeus, malgrat tot, seguin la mostra del que d’altres fan arreu món. Amb la humilitat dels nostres mitjans, i davant dels límits propis.

Cristina Orduña

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*