No soc cap expert en art, tampoc llicenciat en dret, però em fa l’efecte que la qüestió del Monestir de Sixena no té res a veure ni amb l’art ni amb el dret…
El meu imaginari sempre m’havia fet pensar que la propietat d’una obra era d’aquell que l’havia adquirit, restaurat i tingut cura, no pas d’aquell altre que la va vendre i pel que tinc entès, això és el que ha succeït amb les 44 obres que es prenen del Museu de Lleida.
Em quedo bocabadat escoltant els arguments d’una de les parts, reclamant la legitimitat de la propietat de les obres en base al seu origen. Em quedo perplex per una decisió judicial que permet, fins i tot, l’ús de la violència per fer efectiu el segrest, el transport i la nova ubicació, pel damunt de criteris tècnics i patrimonials, plenament legals i acreditats. Sí, em quedo molt parat perquè per un instant penso amb la gran quantitat de patrimoni cultural que molts i molts països han anat perdent (o adquirint) al llarg dels segles i que es poden visitar als museus d’arreu del món. ¿Us imagineu si, en base al seu origen, el Museu de Pérgamo de Berlín hagués de retornar la Porta d’Istar de Babilonia, a l’Irak? …
Recordo l’adquisició dels Frescos Romànics de Santa Coloma – un conjunt pictòric del segle XII- què, el Govern d’Andorra va comprar a un col·leccionista d’Alemanya, pels voltants del 2007, per un import de quatre milions i mig d’euros, i la polèmica que va generar la decisió del llavors ministre de Cultura, Juli Minoves… però no recordo cap conflicte, amb els legítims propietaris, per motius de l’origen artístic andorrà. ¿Potser si haguéssim judicialitzat l’adquisició ens hagués estat retornat amb tanta facilitat, desprès què l’any 1930, el Bisbat d’Urgell va donar-ne l’ordre de venda?…
Així doncs, ¿podem pensar que aquest afer no té res a veure, ni amb l’art ni amb el dret?… Cada vegada més, n’estic convençut què sí i amb el temps, Sixena explicarà a crits la fi d’una etapa i l’inici d’un espoli motivat per la fòbia a tot allò que faci olor a Catalunya, fent servir –per netejar la indecència del procediment- una “sosa càustica” de recent creació, anomenada 155; un producte multi ús que serveix (diuen) tant per restablir un ordre constitucional, com per vulnerar-ne a mils, perquè “el imperio de la ley” està sempre pel damunt del cel…
Tranquil Juli, tu com andorrà procura que no et pispin el teu patrimoni i deixa que els espanyols s’arreglin entre ells.
Una abraçadeta
Vostè ho ha dit, “legítim propietari”, i no és el cas, investigui una mica.
Si hem de parlar d’espoli, també cal parlar del que ha fet Catalunya a vàries comunitats autònomes espanyoles durant el segle XX.
Gràcies Joan, ho tindré en compte.
De fet, el partit polític valencià Compromís demana el retorn al País Valencià que retornin dotzenes d’obres d’art que hi ha a Barbastre. I també es podria dir quan el Govern d’Aragó farà accions judicials contra les obres d’art adquirides irregularment i que estan a el museu d’El Prado de Madrid o a Cleveland, Estats Units. En fi…
Sí, és complex…