Les pensions de viduïtat a Andorra

El Reglament Tècnic de la CASS de data 25/11/1966 establia que “A la defunció de l’assegurat, la vídua sobrevivent gaudirà d’una pensió de reversió equivalent a la meitat que percebia o hagués correspost a l’assegurat en el moment de la seva mort”. Entre altres condicions fixava, per la vídua, la de “Tenir almenys quaranta-cinc anys en el moment de la defunció de l’assegurat, i no exercir activitat laboral de cap classe”.

Per sota dels 45 anys es requeria a la vídua “Trobar-se, qualsevulla que sigui la seva edat, en estat d’invalidesa, degudament justificada, que la incapaciti, de manera absoluta, per exercir qualsevol activitat professional” o be “Tenir al seu càrrec, qualsevulla que sigui la seva edat, almenys tres fills menors de catorze anys”.

Per sort, des de fa anys els vidus també poden gaudir de la pensió de reversió, si la demanen, en els mateixos termes que les vídues. Ara aquesta prestació econòmica vitalícia es compatible, pel cònjuge que ha sobreviscut, amb l’activitat laboral i amb la pensió de jubilació, però ha de tenir 55 anys o més en el moment que es produeixi el fet causant. S’entén com a fet causant el traspàs d’un dels cònjuges. Per ara, la llei a Andorra no fixa límit a la concurrència de pensions i rendes del treball.

Com veiem, d’aleshores ençà la legislació sobre la matèria ha canviat bastant a casa nostra però no suficientment al meu entendre, ja que per sota del 55 anys (abans eren 45) ara el cònjuge que sobreviu a l’altre, només te dret a una pensió temporal equivalent al 50% de la mitjana dels salaris cotitzats durant els 12 mesos precedents, prestació econòmica per una durada limitada que va des dels 30 mesos si té menys de 30 anys, 54 mesos si té entre 30 i menys de 45 anys i 60 mesos si té entre 45 i menys de 55 anys.

Al meu parer, el problema principal que es planteja rau en que la nostra legislació, a les persones assegurades que han tingut la mala sort d’ enviduar abans del 55 anys, a canvi d’una pensió temporal, a la qual legalment no poden renunciar, les deixa sense possibilitat, per sempre, de gaudir la pensió de reversió vitalícia que altrament els correspondria. Em sembla un greuge comparatiu respecte a les persones assegurades que es troben en la mateixa circumstància als 55 o més anys que si reben una pensió vitalícia.

A França, si els ingressos no superen els 2183’17 euros per trimestre, la pensió temporal és de 582’18 euros mensuals, per una durada de dos anys com a màxim, però no es perd el dret a la pensió de reversió com a Andorra, ja que allà entre els 51 i els 55 anys, segons el cas, es pot demanar rebre la vitalícia i deixar la temporal si encara es percep.

A Espanya, pel càlcul de la pensió de reversió es tenen en compte tan els ingressos com les càrregues familiars. S’entén com a càrregues familiars quan es conviu amb fills menors de 26 anys, o majors discapacitats amb un menyscabament igual o superior al 33% o menors acollits. No es fixa cap mena de limitació per edat per gaudir d’aquest dret.

Per considerar-ho just demanaria que la pensió temporal no fos impediment, a Andorra, per gaudir, als 55 anys o abans, de la pensió vitalícia de viduïtat. Quan en una parella desapareix un dels dos, les despeses generals de la llar son pràcticament les mateixes. Un plat menys a taula no les disminueix substancialment i, per tant s’haurien de poder mantenir els ingressos.

Lluís Ramon Samper

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*