Aquests dies he anat a celebrar un quart de segle. A Sitges. Allà on, ara fa 25 anys, es va inaugurar una de les escoles públiques de cuina de Catalunya que avui son l’orgull del sector i una excel·lent pedrera per un ram cada cop més necessitat de mà d’obra qualificada.

Ara, tot sembla normal. Però en aquell temps, tirar endavant una iniciativa com aquella, destinant una part d’un Institut –el Joan Ramon Benaprés– a acollir uns cicles formatius de restauració, hoteleria i turisme, i pastisseria no era feina fàcil. Per sort, Sitges sabia que aquella iniciativa era important per la vila i la sinèrgia fou absoluta.

Avui, el panorama de les escoles públiques de cuina és il·lusionant i sembla definitivament consolidat per atendre un àmbit, el turisme, del qual depèn bona part de l’economia del nostre país.

Però encara hi ha dos “ulls de poll”. El primer, la implicació de la societat civil en els projectes. I no parlo dels empresaris, que al cap i a la fi gaudeixen d’una pedrera interessant a un preu raonable. Parlo de la ciutadania que no omple els menjadors tot i l’oferta interessant i important que en ells es fa cada dia, o que encara no hi contracta serveis per ajudar a “foguejar” els futurs professionals.

La segona pedra a la sabata és la manca d’una institució –com la Fundació Basque Culinary Center d’Euskadi– que actuï a tall d’universitat per elevar aquests estudis, amb postgraus o altres iniciatives, al nivell de reconeixement mundial. Un reconeixement del qual es beneficiarien les escoles i el propi país.

Voluntat no en falta. A tall d’exemple i en reconeixement a l’escola de Sitges que ha complert 25 anys, cal recordar que allà va nàixer el Concurs de Joves Cuiners que cada any, amb el suport institucional i el de la revista Cuina, s’organitza a Catalunya de forma més o menys itinerant.

La base hi és, la trama funciona. Ara es tracta de fer-la visible. De mostrar amb orgull que a casa nostra, no tot acaba amb la botifarra amb mongetes.

Per quan un programa de televisió amb escoles oficials, públiques i privades, de cuina?