L’entusiasme del cinema es propaga en el 65 Festival de Sant Sebastià gràcies a “The Disaster Artist”

“The Disaster Artist” de James Franco ha portat a la pantalla del 65 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià la rauxa descontrolada de fer cinema d’un cineasta debutant com Tommy Wasseau sense cap mena de preparació ni talent i moltes ínfules de director. L’amor pel cinema es transmet també en un altre film seleccionat, “Le lion est mort ce soir” del japonès Nabuhiro Suwa però des d’un punt de vista més càndid i naïf quan escull un grup de nanos que filmen la seva primera pel·lícula servint-se d’un actor veterà, Jean (Jean-Pierre Lieud), qui en una pausa d’un rodatge ha decidit visitar la casa abandonada de l’única dona que va estimar en vida. Més enllà d’aquestes propostes cinèfiles, la secció oficial ha deixat una interessant e irregular proposta sobre la controvertida qüestió de la immigració en el teixit social alemany a “Beyond Words” d’Urszula Antoniak.
 
Cinefàgia
      El popular actor nord-americà James Franco dirigeix, produeix i interpreta el divertit film “The Disaster Artist” a partir de la figura del cineasta Tommy Wiseau (James Franco) – cineasta d’origen incert i edat dubtosa -, responsable de la pel·lícula fallida i calamitosa “The Room” (2003) que, no obstant, ha esdevingut un títol de culte des de la seva desastrosa estrena. Un film cinèfil que s’alimenta de la mateixa historia del cinema recent, a partir també del text autobiogràfic d’un actor que va participar en l’esmentat film, Greg Sestero, mentre ressegueix les passes d’un altre film essencial sobre pèssims directors i les seves desgraciades pel·lícules, cas de Tim Burton amb el seu film homenatge al cineasta “Ed Wood”.
    En el seu primer tram és una pel·lícula d’amics que intenten obrir-se camí com a actors en el món teatral sense èxit i després el film es transforma en cinema dins del cinema quan enfilen el camí de Los Angeles per conquerir la meca del cinema. La pel·lícula transmet l’entusiasme pel cinema, les ganes i la il·lusió de dur a terme la teva pel·lícula, a mesura que es reprodueix el propi rodatge de “The Room”, buscant el mimetisme en moltes ocasions. Ens trobem enfront d’una bona comèdia, amb moments divertits, que compta amb un treball esplèndid del mateix James Franco, encara que sobreactuat en alguns moments, però perfecte en el seu accent mancat de registres dramàtics així com en els nefands atributs interpretatius. James Franco està acompanyat en el repartiment pel seu germà Dave Franco en el paper del coprotagonista, actor i amic de Tommy, o l’actor de comèdia Seth Rogen que figura com a membre de l’equip tècnic.
 
Identitat problemàtica
   “Beyond Words”, la quarta pel·lícula de la cineasta polonesa Urszula Antoniak, retrata un jove advocat d’èxit a Berlin, Michael, perfecte estàndard de l’alemany ari,  prototip de l’èxit social, que comparteix despatx amb un altre jove advocat i company, Franz. A partir de la reaparició de la figura del pare polonès de Michael, a qui creia mort, i amb qui comparteix estada per uns dies, el jove advocat comença a qüestionar-se el seu paper quan afloren les seves autèntiques arrels. En el seu joc de les aparences, amb l’estudiada simulació del perfecte alemany, Michael corregeix meticulosament l’ús de la llengua alemanya per esborrar qualsevol deix que delataria la seva estrangeritat.

Finalment es revela la seva condició d’immigrant, com un pecat original el qual volia amagar. Aquest conflicte d’identitats es veu pronunciat des del moment, també, que el seu bufet assumeix la defensa d’un refugiat africà que reclama els seus drets de ple dret en la societat alemanya d’acollida. Destaca en el film l’estilitzat ús d’una fotografia en blanc i negre molt contrastada a càrrec de Lennert Hillege que treu profit d’espais freds i buits que adquireixen un to dur i sinistre. El discurs evident del film sobre la identitat individual esdevé massa conceptual, afí amb el concepte visual del film, i se li demanaria potser una mica més de clarividència i aprofundiment.

Joan Millaret Valls

Article escrit per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta – ACPG

 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*