Solucionem l’alfabetització

8 de setembre de cada any, a tot el món sota el tema Alfabetització. Serà una oportunitat de recordar una simple veritat: l’alfabetització canvia la vida i pot arribar fins i tot a salvar-la, com afirma en un missatge la directora general de la UNESCO, Irina Bokova.

Quina és la seva definició de la paraula “alfabet”? pregunto Jo. Una persona de saber llegir i escriure i la vostra contestació pot ser ¿Segur? I us torno a preguntar Esteu totalment segur? sí segur, segueixen vostès, però dubtant una mica.

La paraula “alfabetització” s’utilitza, en sentit ampli, per fer referència a les habilitats lingüístiques i cognitives necessàries per a l’ingrés al món dels coneixements, de la ciència, l’art i els llenguatges simbòlics i matemàtics, que la humanitat ha produït a llarg de la seva història. Diverses definicions sobre l’alfabetització coincideixen que estar alfabetitzat avui és disposar d’un continu d’habilitats de lectura i escriptura, càlcul i numeració aplicats a un context social que les requereixi, com la salut i la justícia, el treball i l’educació. També coincideixen que, independentment del context social que les demani, aquestes habilitats s’aconsegueixen després de dotze anys d’escolaritat.

Des de la teoria i la pràctica de l’alfabetització és analfabeta pura la persona que no pot llegir i escriure els textos necessaris per exercir-se en els àmbits abans esmentats. No obstant això, en aquests contextos, l’ortografia, la incomprensió o la comprensió fragmentària de l’escrit i la incapacitat de gestionar la pròpia escriptura, que són alguns dels descriptors de l’analfabetisme funcional, equivalen igualment al fracàs del projecte alfabetitzador de l’escola, fracàs escolar i marginació social. L’alfabetització inicial posa les bases per a l’apropiació del sistema de la llengua escrita i les habilitats de lectura i escriptura en el primer cicle de l’escolaritat obligatòria. L’alfabetització avançada consolida els coneixements adquirits i, en instal·lar estratègies autogestionàries respecte de lectures i escriptures diverses, extenses i complexes, preveu l’analfabetisme per desús. Al nostre país conviuen comunitats amb llengües, cultures i tradicions diferents. En aquest sentit, partim del plantejament que fa la UNESCO al Desafiament Mundial de l’Alfabetització, el qual ha estat definit en un sentit molt restringit com l’habilitat per llegir i escriure. No obstant això, el concepte d’alfabetització ha evolucionat com a resultat de canvis en els patrons de comunicació i les exigències laborals.

L’alfabetització no és només una pràctica social sinó també una eina de transformació social, entenent aquesta com un procés formatiu que, a més de generar aprenentatge, individual i comunitari amb enfocament de ciutadania, convivència i democràcia cap a la participació en el desenvolupament local, regional i global amb noves i millors bases pel que fa a coneixement i la seva apropiació per al desenvolupament humà.

La societat actual es troba immersa en grans canvis a tots els nivells: econòmic, polític, social, laboral, cultural i educatiu. Es viu una lluita per estar millor preparats, i emergeix una nova forma de comprendre, assimilar, captar i entendre els nous coneixements. En aquesta ocasió, la informació aflora com l’element clau de la societat, indispensable per a la creació i distribució del coneixement.

La informació s’ha convertit en un dels recursos més importants a nivell planetari per al desenvolupament i sosteniment de la humanitat. És important que les persones sàpiguen reconèixer que la informació és necessària per resoldre els problemes de la vida; de la mateixa manera, és indispensable que sàpiguen localitzar, avaluar, seleccionar i aplicar la informació adequada i pertinent. Saber treballar amb la informació i utilitzar les tecnologies són elements importants d’evolució cap a una societat de la informació, i la seva importància es pot veure justificada, entre altres raons, per l’alta desigualtat que hi ha entre les persones i en cada país en aquest sentit.

La humanitat no pot abandonar els seus esforços per garantir l’alfabetització tradicional que encara requereix atenció prioritària a causa dels alts nivells d’analfabetisme existents en gairebé totes les parts del món i es realitzen altres esforços per enfrontar, en l’anomenada societat de la informació, nous tipus de analfabetismes que originen el desenvolupament de les tecnologies per a l’accés, consum i distribució de la informació, i com a resultat de la multiplicitat de recursos nous d’informació que es generen diàriament.

Gràcies a l’alfabetització, cada ésser humà es fa més home i dona en si mateix i mateixa i respecte dels altres, i també per als altres; gràcies a ella pot arribar a desenvolupar totalment a nivell cultural i material, i aprendre a posseir aquesta riquesa fonamental, desenvolupar-la i disposar sempre d’ella per al seu bé i el de la comunitat.

Roser Rodríguez Jerez

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*