Sense control

Ens agradi o no, hem de reconèixer que hi ha una part de la nostra vida que no controlem. Podem plantar un arbre en el millor lloc, podem cuidar-lo i regar-lo. Al final el seu creixement no depèn de nosaltres. Així són les relacions amb les persones, amb les metes, amb la vida.

El nostre deure, és esforçar-nos al màxim. Dedicar la nostra saviesa i coneixement al nostre objectiu. La nostra satisfacció per descomptat arriba si concloem amb èxit. Hem de tenir clar de totes maneres sense que això ens arribi a servir d’excusa que el lliure albir existeix en la vida. Ens trobarem amb cops de la deessa Fortuna que de forma inesperada ens acosta i també amb l’altra cara de la moneda que ens allunya. La nostra major satisfacció ha de ser decidir i actuar el millor que sabem en aquest instant. Assumir riscos, balancejar els pros i els contres. Avançar en definitiva pel camí de la vida assumint que potser encertis o potser no.

Que no val la pena un cop arribis al final dir ho sabia, sabia que succeiria així. No pots mai saber si aquest final serà l’esperat o no. Sentir-se orgullós de dirigir les teves accions en una direcció i amb un clar objectiu. Afortunat si ho aconsegueixes i preparat per tornar a la batalla si no és així. No és una excusa igual que en l’amor no tot depèn només d’una persona, has de sentir-te correspost. Així són els objectius en què intervenen més persones.

Per www.juanjuncosa

Si voleu enviar fotos, notícies, actes a celebrar…cliqueu a la icona del sobre

Facebook Twitter YouTube  

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*