El cap de Govern, Antoni Martí, ha inaugurat, un any més, la Universitat d’Estiu d’Andorra, que enguany arriba a la seva 34a edició. En el seu discurs inaugural, Martí ha reflexionat sobre les oportunitats i els reptes que comporten els avenços tecnològics per a les societats.
La Universitat d’Estiu d’Andorra ha sabut centrar-se sempre en temes de rellevància per al país, però alhora relacionats amb grans canvis o reptes de la humanitat. Així, en aquesta ocasió sota el lema Tecnologia i Humanitat: llums i ombres es planteja una qüestió d’interès mundial, i que afecta també a Andorra.
Martí ha indicat que la ciència i la tecnologia estan al cor de l’evolució de la humanitat, però que els grans esdeveniments del segle XX han demostrat que també es poden posar al servei de la involució. Així, ha esmentat exemples en què els avenços científics i tecnològics poden ser una arma de doble tall, permetent una comunicació més ràpida i que arriba a més gent, però alhora amb nous riscos per a la seguretat, per a la intimitat, o fins i tot per garantir informació veraç i contrastada.
A més de les tecnologies de la informació i la comunicació, el cap de Govern ha parlat d’avenços en quant a l’enginyeria genètica, la reproducció assistida o l’allargament de la vida, que també tenen un profund component moral o ètic que val tenir en compte en l’evolució.
Així, Martí ha indicat que Andorra no és aliena a aquest debat, ja que d’una banda les noves tecnologies són un dels eixos de la diversificació de l’economia, i de l’altra s’està treballant en una regulació de la reproducció assistida. Aquestes dues qüestions requereixen un equilibri entre allò que la ciència i la tecnologia permeten fer i allò que des d’un punt de vista ètic estem disposats a permetre fer. En aquest sentit, el cap de Govern ha confiat que se sabrà trobar el correcte equilibri.
Després de la inauguració del cap de Govern, el periodista i professor, Jean-Paul Marthoz, moderador de la universitat, ha presentat l’acte i ha donat pas a les conferències d’avui. En primer lloc, el doctor en física i catedràtic d’història de la ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, José Manuel Sánchez Ron, ha ofert la conferència Tecnologia i ciència, motors de la història de la humanitat; i posteriorment el doctor en ciències, professor de tecnologies de l’educació i conseller pedagògic de la Universitat Catòlica de Lovaina, Marcel Lebrun, ha parlat sobre Ensenyar i aprendre a l’era digital: reptes, elements en joc, condicions i límits.
Al llarg dels quatre dies, experts, estudiosos, i analistes de renom impartiran un total de vuit conferències al voltant de la temàtica que centra aquesta 34a edició. Les sessions tindran lloc des de les 18 hores fins a les 21 hores dels diferents dies i seran obertes a tothom, gratuïtes i amb un servei d’interpretació simultània per facilitar l’accés a tothom.
Foto: SFG
