El que hi ha

Si com capaços de fer el gran esforç d’observar acuradament els fets negatius més característics de l’actual societat, què hi veiem?
 
1. La complexitat d’una societat infotoxicada, per uns mitjans de comunicació que fan molt difícil i complicat, la cerca de la veritat entre plantejaments contradictoris. 2. Un individualisme insolidari que reflecteix molt acertadament la frase: “a mi ningú m’ha de dir el que haig de fer”, que exclou del tot la vida comunitària. 3. El consumisme que té qualitats ambigües, com la d’alleujar l’angustia, que no exclou la creixent necessitat de tenir més, pel fet de que al poc temps de tenir quelcom, la seva possessió deixa de ser satisfactòria. 4. El victimisme necessari per superar la por a la llibertat, donant la culpa de tot el mal que ens passa als altres, 5. La covardia de no voler afrontar de manera personal o comunitària  la solució dels nostres problemes, esdevenint súbdits que pidolen la caritat dels qui els manen, enlloc de ciutadans que lluiten per a fer-ho possible.
 
No cal ser massa eixerits per donar-nos compte que majoritàriament un possible resum d’aquestes observacions, podria consistir en donar la culpa de tot el que ens passa a la classe política, que ens explota i ens roba, sense adornar-nos, que nosaltres i només nosaltres som els responsables del nostre propi destí. Quan es tingui clara aquesta aposta vital, a poc a poc podrem començar a canviar una societat, en la que el que hi ha no serveix i el que ha de venir està per descobrir.

Josep Aracil i Xarrié

President d'Eurosenior. Article escrit per a ACPG

  

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*