Mossos

Em penso que no ho especificat mai, perquè segurament ho dec haver donat per descomptat: una de les condicions autoimposades per a aquest retrat verbal del conflicte que tenim en marxa (i que, dissortadament, no s’acabarà d’aquí a un mes, per més que votem), és la de no repetir mai cap paraula de les que analitzem. Fins ara, i ja estem a tocar les dues-centes, ho he respectat escrupulosament. I això que hi ha hagut ocasions en què l’actualitat imposava de totes totes un terme (el cas d’enquesta, per exemple, per Nadal) que ja havíem vist anteriorment. Com que en aquesta columna el que ens interessa sobretot és el fet lingüístic, si una paraula ja la coneixem és norma, doncs, no insistir-hi.
    Però com que tota norma té excepció, avui que tornem de vacances farem la primera. I diria que tothom entendrà perfectament el perquè. En principi, res del que té a veure amb l’atemptat de Barcelona hauria de ser objecte del nostre interès perquè no està relacionat amb el conflicte Catalunya-Espanya. Però ves per on (i com no podia ser d’altra manera, ben mirat), s’hi ha acabat relacionant. I de quina manera. L’actuació de la Policia de Catalunya, impecable i professional, es va acabar convertint en un camp de batalla, l’enèsim, entre independentisme i unionisme, tal com tots heu pogut seguir (i probablement participar-hi) a través de les xarxes socials.
    El bateig de foc de la nostra policia, consistent en una actuació exemplar i una campanya de comunicació modèlica, ha col·locat el cos en el panorama internacional, segurament per sempre més. Ara els cossos policials de tot el planeta ja coneixen el nostre amb la denominació diguem-ne col·loquial. Cosa que, sigui dita de passada, potser no haurà plagut de tot als responsables mateixos, que haurien preferit la denominació que he fet servir abans, Policia de Catalunya. A hores d’ara, però, em penso que ja deuen estar tan convençuts com tothom que Mossos és una etiqueta perfectament funcional i que, com a mínim després del ressò que ha tingut, ja no causarà confusions o males interpretacions, que és el temor que tenien.
    Valgui doncs com a homenatge personal al cos de Mossos d’Esquadra aquest primer article del nou curs que vés a saber quants canvis ens portarà. Com que al seu dia (era el novembre passat) ja vam saber tot el que cal saber, etimològicament parlant, del mot, avui ens limitem a celebrar que ha entrat definitivament al vocabulari universal.

Pau Vidal

Article escrit per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta – ACPG

 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Juli Fernandez Blasi ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*