Cap a una civilització galàctica?

Avui us proposo un viatge per la imaginació que ja he fet alguna altra vegada. Però crec que és bo reincidir-hi. Es tracta de repassar una tipologia de com poden ser les civilitzacions, fora de la Terra i al nostre planeta, que van establir diversos científics, entre ells el nord-americà Carl Sagan, als anys 60.  Segons la  tipologia, que crec molt encertada, les civilitzacions es basen, sobretot, en el seu ús de l’energia. Llavors establia una sèrie de números per classificar-les. Una civilització que pugués usar els recursos del seu planeta seria una de tipus 1. Els humans estaríem a un 70% d’aconseguir-ho i podríem assolir-ho en els propers dos o tres segles. Això suposaria acabar amb l’ús dels combustibles fòssils i no malmetre més el medi ambient. Per entendre’ns seria una civilització planetària. 

El següent pas si no ens hem autodestruït seria una civilització tipus 2, que podríem aconseguir en un mil·leni més, segle amunt o segle avall i seria capaç de dominar tots els recursos del sistema solar, incloent la nostra estrella. I a partir d’aquí la imaginació s’enlaira del tot i arriba a la civilització tipus 3, a la qual potser podríem arribar en 1 milió d’anys. Seria la que dominaria els recursos de la galàxia i poc s’assemblaria als humans actuals. Hauríem esdevingut tan diferents com nosaltres ho som de les formigues. I quan la imaginació es desboca del tot és quan s’arriba a la civilització 4: la que és capaç de gestionar els recursos de tot l’univers conegut i que no seria tan diferent del que avui entenem per Déu. Acabem amb aquest vol de la imaginació: l’univers tard o d’hora s’esgotarà però una intel·ligència que ha pogut arribar a aquest nivell podria trobar una manera de sobreviure i tornar a començar i seguir. Potser quan els panteistes diuen que Déu és l’univers es refereixen exactament a això, tot i que ho dubto.

Tornem al planeta Terra i a l’actualitat. Crisi política i institucional a Espanya, l’erràtica figura del president nord-americà Donald Trump, la crisi dels refugiats sirians, la gran desigualtat social que creix als països desenvolupats…De debò som capaços, no d’arribar a aquests nivells de desenvolupament abans descrits, sinó simplement de sortir-nos-en? És una resposta que anirem perfilant amb els nostres actes, fins i tot els aparentment més insignificants.

Si voleu enviar fotos, notícies, actes a celebrar…cliqueu a la icona del sobre

Facebook Twitter YouTube  

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Juli Fernandez Blasi ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*